Contribució a “300 dites que faran història” (II). OPRESSIÓ NACIONAL

Vet aquí la segona entrega de la Contribució a la mostra fraseològica de Víctor Pàmies sobre el procés democràtic que enguany ha de dur els catalans a bon port. El tema d’avui és l’OPRESSIÓ NACIONAL.

A bon gat encomanen el formatge!: Es diu referint-se a una cosa que queda a l’arbitri de qui vol abusar-ne o no pot usar-ne bé. [Mall., Men.] Tant escau al Congrés de Diputats com al Senat i al Tribunal Constitucional.

A la mà del llop sempre hi ha foc: Dels qui ens volen mal només en podem esperar mal.

A l’ocellet, no li toquis el niuet: Si l’hi toques massa, el faràs enfadar.

Bona vida la del ca si es podia llescar el pa: Aviat el llescarem.

Bou solt es llepa com vol: Qui és lliure pot fer el que li vingui de gust. [SIN: Bou sense cabestrell es llepa allà on vol. A bèstia solta no li cal cabestre.]

Carros de rei, llebres agafen: El qui té en les seves mans els ressorts de la riquesa i de la força, arriba a dominar. Per això necessitem el nostre Estat.

Com un cuc davall un cantal: Es diu de qui no té gens de llibertat per prendre decisions, pel fet d’estar subjugat per un altre. Així hem passat tres-cents anys.

De ponent, ni vent, ni gent, ni casament. VAR: De ponent, ni aire ni gent.

De tres coses no t’has de fiar: del rei, del temps i de la mar: Els reis moderns, al País Valencià, mai no han portat res de bo. [Gisbert, Silla]

D’on sou, cavaller? De la terra de ma muller: Compta més el lloc on es viu, es treballa i es menja que el lloc de naixement. [Silla]

El ruc aguanta la càrrega, mes no la sobrecàrrega: Què ens han de dir, a nosaltres.

Fer la maça i el cullerot: Abusar molt [Mallorca]. I de quina manera!

Justícia de Castella, després de mort s’obre enquesta sobre la malaltia: Quan siguem fora, llavors miraran d’entendre què ha passat.

La meva terra és la que em dóna pa: És un reconeixement a la terra o al poble que ens ha acollit, on treballem i vivim, al marge d’on hàgim nascut.

Més val petita i eixerida que grossa i talosa: Més val tenir un Estat petit, democràtic i eficient, que no pas un de gran, ineficient i autoritari. [SIN: Més val petita i juganera que grossa i matussera.]

Paciència, deia el gat a la rata, i li molia els ossos: Critica els qui procuren un mal a algú i pretenen que l’altre no protesti. [Silla] [VAR: Paciència i non grunyatis, que deia el gat a la rata.]

Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança: D’aquelles noces vénen aquests confits. És un clàssic.

Quan la mesura s’omple massa, sobreïx: Es diu referint-se a coses excessives, a abusos. A Catalunya ha sobreeixit i molt (i a les illes Balears més encara).

Que visca la llibertat, crida aquell que, a casa seua, manté un ocell engabiat: És una crítica a qui manifesta una cosa i fa la contrària [Silla]; i a aquells que es posen la llibertat a la boca alhora que l’esclafen. [SIN: Quan criden “visca la llibertat”, tanca bé la porta (Tortosa): Perquè és fàcil que vulguin trepitjar els teus drets, o limitar la teva llibertat.]

Qui molt s’abaixa, el cul ensenya: Cal mantenir la dignitat en tot moment i no rebaixar-se ni deixar-se humiliar. [Silla] [SIN: El qui s’acatxa, el cul mostra. Qui molt s’acota, el cul mostra. Com més t’ajups, més se’t veu el cul.]

Qui té el cul llogat no seu quan vol: És el que passa quan un no és amo de la cadira on seu.

Siau qui sou: Capteniu-vos segons la vostra consciència i no penseu que el fer i la manera de ser dels altres sempre són millors. [Mallorca]

Si vols mal a un gos, digues que és rabiós: SIN: Qui vol mal al ca, ràbia li alleva. Cada dia ens ho diuen, als independentistes.

Tant punxen el bou, que a la darreria es mou: De tant abusar d’una persona o d’un col·lectiu tinguts per dòcils, a la fi es regiren. [SIN: Tant arriben a punyir s’ase que alça es cul. Tant punyen s’ase, que arriba a tirar coces. (Mallorca)] Ja s’ho han trobat.

Val més ser moixó de bosc que ocell de gàbia: És millor ser lliure i petit que no presoner i grandolàs. [Tortosa]