Contribució a “300 dites que faran història” (II). OPRESSIÓ NACIONAL

Vet aquí la segona entrega de la Contribució a la mostra fraseològica de Víctor Pàmies sobre el procés democràtic que enguany ha de dur els catalans a bon port. El tema d’avui és l’OPRESSIÓ NACIONAL.

A bon gat encomanen el formatge!: Es diu referint-se a una cosa que queda a l’arbitri de qui vol abusar-ne o no pot usar-ne bé. [Mall., Men.] Tant escau al Congrés de Diputats com al Senat i al Tribunal Constitucional.

A la mà del llop sempre hi ha foc: Dels qui ens volen mal només en podem esperar mal.

A l’ocellet, no li toquis el niuet: Si l’hi toques massa, el faràs enfadar.

Bona vida la del ca si es podia llescar el pa: Aviat el llescarem.

Bou solt es llepa com vol: Qui és lliure pot fer el que li vingui de gust. [SIN: Bou sense cabestrell es llepa allà on vol. A bèstia solta no li cal cabestre.]

Carros de rei, llebres agafen: El qui té en les seves mans els ressorts de la riquesa i de la força, arriba a dominar. Per això necessitem el nostre Estat.

Com un cuc davall un cantal: Es diu de qui no té gens de llibertat per prendre decisions, pel fet d’estar subjugat per un altre. Així hem passat tres-cents anys.

De ponent, ni vent, ni gent, ni casament. VAR: De ponent, ni aire ni gent.

De tres coses no t’has de fiar: del rei, del temps i de la mar: Els reis moderns, al País Valencià, mai no han portat res de bo. [Gisbert, Silla]

D’on sou, cavaller? De la terra de ma muller: Compta més el lloc on es viu, es treballa i es menja que el lloc de naixement. [Silla]

El ruc aguanta la càrrega, mes no la sobrecàrrega: Què ens han de dir, a nosaltres.

Fer la maça i el cullerot: Abusar molt [Mallorca]. I de quina manera!

Justícia de Castella, després de mort s’obre enquesta sobre la malaltia: Quan siguem fora, llavors miraran d’entendre què ha passat.

La meva terra és la que em dóna pa: És un reconeixement a la terra o al poble que ens ha acollit, on treballem i vivim, al marge d’on hàgim nascut.

Més val petita i eixerida que grossa i talosa: Més val tenir un Estat petit, democràtic i eficient, que no pas un de gran, ineficient i autoritari. [SIN: Més val petita i juganera que grossa i matussera.]

Paciència, deia el gat a la rata, i li molia els ossos: Critica els qui procuren un mal a algú i pretenen que l’altre no protesti. [Silla] [VAR: Paciència i non grunyatis, que deia el gat a la rata.]

Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança: D’aquelles noces vénen aquests confits. És un clàssic.

Quan la mesura s’omple massa, sobreïx: Es diu referint-se a coses excessives, a abusos. A Catalunya ha sobreeixit i molt (i a les illes Balears més encara).

Que visca la llibertat, crida aquell que, a casa seua, manté un ocell engabiat: És una crítica a qui manifesta una cosa i fa la contrària [Silla]; i a aquells que es posen la llibertat a la boca alhora que l’esclafen. [SIN: Quan criden “visca la llibertat”, tanca bé la porta (Tortosa): Perquè és fàcil que vulguin trepitjar els teus drets, o limitar la teva llibertat.]

Qui molt s’abaixa, el cul ensenya: Cal mantenir la dignitat en tot moment i no rebaixar-se ni deixar-se humiliar. [Silla] [SIN: El qui s’acatxa, el cul mostra. Qui molt s’acota, el cul mostra. Com més t’ajups, més se’t veu el cul.]

Qui té el cul llogat no seu quan vol: És el que passa quan un no és amo de la cadira on seu.

Siau qui sou: Capteniu-vos segons la vostra consciència i no penseu que el fer i la manera de ser dels altres sempre són millors. [Mallorca]

Si vols mal a un gos, digues que és rabiós: SIN: Qui vol mal al ca, ràbia li alleva. Cada dia ens ho diuen, als independentistes.

Tant punxen el bou, que a la darreria es mou: De tant abusar d’una persona o d’un col·lectiu tinguts per dòcils, a la fi es regiren. [SIN: Tant arriben a punyir s’ase que alça es cul. Tant punyen s’ase, que arriba a tirar coces. (Mallorca)] Ja s’ho han trobat.

Val més ser moixó de bosc que ocell de gàbia: És millor ser lliure i petit que no presoner i grandolàs. [Tortosa]

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Autodeterminació, Colonialisme, Independència, Paremiologia i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Contribució a “300 dites que faran història” (II). OPRESSIÓ NACIONAL

  1. vpamies ha dit:

    Joan, les teves contribucions no cauran en sac buit, ja t’ho dic.
    T’agraeixo molt que et sumis a les 300 dites. Donarà molt de joc, ja veuràs!
    Per exemple, la dita Quan el mal ve d’Almansa, a a tots alcança la tenia reservada per al 7 d’octubre. 🙂

  2. jcalsapeu ha dit:

    Víctor, espero amb candeletes que arribi el dia 13 i fer de “la dita” un hàbit diari. Sé que aprendré un fum de coses. He provat d’introduir la meva adreça electrònica, en el dispositiu que hi ha en en teu web, per rebre les parèmies en el meu correu, però el burot no em deixa entrar. Si no me’n surto, consultaré el web a través de l’enllaç que he posat en aquest blog. Abraçada!

    • vpamies ha dit:

      Ja et dic ara que te’n pisparé alguna de tant en tant. T’agraeixo molt la voluntat de síntesi i l’aportació tan valuosa que fas a un possible repertori de dites. T’arribarà per terra, mar i aire, Joan, que hi ha perfil al Twitter, al Facebook i el blog!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s