Arxiu de l'autor: jcalsapeu

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.

La revolució catalana

La nostra revolució democràtica té dos vessants: el nacional i el social. Nacional, perquè el poble català recupera la sobirania que havia cedit als partits polítics, al Parlament, al Govern, als tribunals, i s’empodera per exercir l’autodeterminació i construir un … Continua llegint

Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , | 7 comentaris

Nosaltres també som Catalunya

“Hem fet aquest vídeo amb els nostres amics, perquè tots estem convençuts que Catalunya ha de votar. Perquè, segons la nostra opinió, tots els pobles han de poder votar en democràcia i cap sistema de govern no hauria de tenir … Continua llegint

Publicat dins de Democràcia | Etiquetat com a , , , , | 3 comentaris

Gràcies, Tribuconsti!

Ho resumiré molt. Hi ha tres tipus d’intel·ligència: la mental, l’emocional i la testicular. Si el teu adversari té pesquis, calça’t, perquè et veurà venir d’una hora lluny i et marcarà els gols per on menys t’ho esperes. Si té … Continua llegint

Publicat dins de Nacionalisme espanyol | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

El tirà de les aigües encantades

Es diu Pere Amat i és el pare de Cecília, l’heroïna d’Aigües encantades, el cèlebre drama de Joan Puig i Ferreter. Amat és un dels personatges que representen l’immobilisme individual i col·lectiu de la societat que el dramaturg posa per … Continua llegint

Publicat dins de Mariano Rajoy | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

9N, el dia que canvia la història

“Sí, el 9 de novembre. Me’n recordo. Vaig anar directament cap al carrer i vaig córrer cap al mur. […] Una de les coses més difícils era travessar-lo. Impossible. […] A la vida hi ha situacions en què no se … Continua llegint

Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , | 3 comentaris

Miquel Iceta, abril de 1931

Barcelona, 14 d’abril, 19 hores. El delegado del Gobierno a Catalunya, el distingit senyor Miquel Iceta, es remou en el setial entapissat del despatx gros. Els fets dels últims dies no li fan mica de gràcia, està intranquil i fa … Continua llegint

Publicat dins de Miquel Iceta | Etiquetat com a , , | 4 comentaris

Un benefici estimulant de la independència

Quan Rajoy diu que la consulta no és legal, la Divisió de Poders fa Aaiiiiiiiii!, perquè li han trepitjat l’ull de poll. Quan Rajoy diu que el procés participatiu que hi ha engegat a Catalunya és antidemocràtic, la Democràcia fa … Continua llegint

Publicat dins de Partido Popular | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Tinc una gana que m’arboro

Són gairebé les onze del matí, així que pleguem veles. Avui hem dedicat l’hora al Narcís Oller de després de La febre d’or, quan cercava noves propostes literàries i començava la gestació de Pilar Prim. Una de les meves alumnes … Continua llegint

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

El barrufet rondinaire

–Estem tips que en Gargamel no ens deixi barrufar! –clama l’avi barrufet–. Ara votarem, i si surt que sí, deixarem d’estar sota la fèrula del tirà. Serem lliures i foris. –Nooooooooo! –salta el barrufet rondinaire– No podem votar si en … Continua llegint

Publicat dins de Miquel Iceta | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris

Ells són aquí, entre nosaltres… però són pocs

El dependentisme punxa a Barcelona. Però no passa res: el 6 de desembre segur que la majoria silenciosa omplirà la plaça de Catalunya. Tan cert com l’alenada de sant Colombà. (I en el fons tenen mèrit: sortir al carrer per … Continua llegint

Publicat dins de Nacionalisme espanyol | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari