Arxiu d'etiquetes: El procés

Gràcies, Tribuconsti!

Ho resumiré molt. Hi ha tres tipus d’intel·ligència: la mental, l’emocional i la testicular. Si el teu adversari té pesquis, calça’t, perquè et veurà venir d’una hora lluny i et marcarà els gols per on menys t’ho esperes. Si té … Continua llegint

Publicat dins de Nacionalisme espanyol | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

9N, el dia que canvia la història

“Sí, el 9 de novembre. Me’n recordo. Vaig anar directament cap al carrer i vaig córrer cap al mur. […] Una de les coses més difícils era travessar-lo. Impossible. […] A la vida hi ha situacions en què no se … Continua llegint

Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , | 3 comentaris

El barrufet rondinaire

–Estem tips que en Gargamel no ens deixi barrufar! –clama l’avi barrufet–. Ara votarem, i si surt que sí, deixarem d’estar sota la fèrula del tirà. Serem lliures i foris. –Nooooooooo! –salta el barrufet rondinaire– No podem votar si en … Continua llegint

Publicat dins de Miquel Iceta | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris

Ells són aquí, entre nosaltres… però són pocs

El dependentisme punxa a Barcelona. Però no passa res: el 6 de desembre segur que la majoria silenciosa omplirà la plaça de Catalunya. Tan cert com l’alenada de sant Colombà. (I en el fons tenen mèrit: sortir al carrer per … Continua llegint

Publicat dins de Nacionalisme espanyol | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Anem més enllà

Estem farts de discutir si podem votar o no, en comptes de debatre sobre els reptes que tenim al davant. Esclar que podem votar -només faltaria!-, només depèn de nosaltres. La independència no és un fi en si mateix: és … Continua llegint

Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

¿Per què li diuen Estat de dret?

¿Per què li diuen estat de dret, si van més torts que un cep i la seva llei és garrella? ¿Per què li’n diuen –jo et rac–, si es rebolquen a la femta llorejada de les armes nacionals? ¿Per què … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Els homes de la toga

Els homes de la toga, fills putatius de Galinsoga, volen manar-nos com un temps. Ens mostren la soga que està tan en voga en els cadafals del seu país. Junts fan conlloga amb la febre groga que du el pòndol … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Governar no és manar

Governar no és manar. En democràcia el poble mana i els polítics creuen. Aquell s’expressa a les urnes i aquests actuen a través de les administracions. Manar és exercir l’autoritat, que viu a les urnes. La funció de la política … Continua llegint

Publicat dins de Democràcia | Etiquetat com a , , | 3 comentaris

Els eufemismes de la rendició

El ple municipal de l’Ajuntament de Mataró va aprovar ahir la moció de suport a la consulta del 9N. La Sala era plena de gom a gom i a baix es va instal·lar una pantalla que reproduïa el que passava … Continua llegint

Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

El Prometeu mal encadenat

Prométhée mal enchaîné (El Prometeu mal encadenat) és una novel·la d’André Gide, publicada el 1899, en què l’autor exposa la teoria d’una llibertat obstaculitzada per la consciència i els remordiments. Bartomeu Rosselló-Pòrcel la va traduir al català i el volumet … Continua llegint

Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris