Contribució a “300 dites que faran història” (III). INJUSTÍCIA

Jas la tercera entrega de la contribució a Tres-centes dites que faran història, de Víctor Pàmies, que el 13 de gener començarà un viatge paremiològic que durarà fins al 9 de novembre (el dia u, si tot va bé, de la independència de Catalunya). El tema d’avui és la INJUSTÍCIA.

A gall que fa renou, li estrenyen el coll: Qui es declara contra els poderosos sol ser víctima del poder d’aquests. Verbigràcia, Noureddine Ziani, expresident de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya, expulsat de l’Estat espanyol perquè donava suport al sobiranisme.

A l’ase que més treballa, a aquest li donen menys palla: En aquest món sempre hi ha hagut quarts i parts. [Mallorca]

Al ric que cau, el sostenen; al pobre, l’empenyen: Gran i penosa veritat.

Amb raó o sense raó, vagi el pobre a la presó: És la justícia del capitalisme.

A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina: Es diu quan no s’aprecia el treball o l’esforç d’algú i, en canvi, es premia o s’alaba qui s’ha esforçat poc o no gens. [País Valencià, Mallorca]

Cabra coixa no dorm: Qui té algun desavantatge respecte als altres sempre és el més perjudicat. [Silla]

Consciència morta, justícia torta: Sense consciència moral no hi ha justícia.

De les bones casasses en surten les bones bestiasses: Es diu en menyspreu dels rics. Afegim-hi les testes coronades i els seus plançons.

Diners de tort fan veritat i de jutge bon advocat: Ho diu Anselm Turmeda a l’Elogi dels diners, i continua sent cert.

Donar al qui té prou és fer almoina al diable: O sia a Bankia, o a Caja Madrid, o…

El diner tot ho abasta i de la justícia torç la balança: Es dóna molt, això.

El liberalisme és la mort de la llibertat: Perquè deixa els pobres tirats, i qui no té uns recursos mínims, ni pensament de tenir-los, no és lliure.

El mal de les rates, el fan les unes i el paguen les altres: Quan s’inculpa tot un col·lectiu (espècie, ètnia, parentela…) pel mal que fan uns pocs. [Silla]

El porc més roí menja el millor aglà: Es refereix al repartiment injust dels béns del món. [País Valencià]

En tot hi ha trampa, menys en la llet (o en el vi), que hi posen aigua: Es diu irònicament per indicar que l’engany es troba en totes les coses sense excepció. (Ja ho diuen: feta la llei, feta la trampa.)

Fer almoina a la Seu: Fer un donatiu una persona a una altra que té més béns que aquella. Avui se’n diu rescat bancari.

La llei de l’embut: l’ample per a mi, l’estret per a tu: Es diu quan algú pretén resultar afavorit en algun pacte o negoci a costa d’algú altre, que resulta perjudicat. És una llei tan antiga com el cagar ajupit.

La presó i la quaresma, per als pobres estan fetes: Quan un és pobre té sempre les de perdre. [SIN: Amb raó o sense raó, vagi el pobre a la presó.]

Molta diligència i poca consciència fan un home ric: Els qui s’han enriquit tenen pocs escrúpols, la saben llarga… i han mogut bé els fils que podien moure.

Per als desgraciats es va fer la forca: Els rics no hi anaven pas [Tortosa]. La presó també s’ha fet per a ells: costa molt que un ric hi vagi; mireu Matas…

Quan un pobre compra carn amb quatre diners, l’os que li posen ja n’hi pesa tres: Damunt els pobres s’acumulen les desgràcies.

Qui té padrins es bateja: Critica els qui, tenint poder, afavoreixen familiars i amics. [VAR: Qui té padrins, es bateja dues vegades. Qui no es bateja no té padrins.] [SIN: Tenir bo. Tenir el pare alcalde. Tenir bons costats.]

Rei tingam i no el conegam: Reconeixement que les visites reials resultaven funestes als pobles [Favara]. Diuen a Favara que el refrany té l’origen històric en un sopar que el poble va haver de preparar i pagar a un rei: el sopar que la universitat de Favara hagué de preparar l’any 1300 al rei Jaume II.

Sant Antoni, sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es veuen el vi: És trist, però és així. ¿Ho canviarem?

Si un dia tens molts diners, tothom te’n deixarà més: Ho diuen a la Selva del Camp, i és vera.

Tenir cera del Corpus: Tenir privilegi, estar exempt de càstig o de les molèsties que els altres sofreixen [Mallorca]. Com la família reial, fins ara.

Uns fan la bòbila, i altres es beuen l’oli: Significa que uns treballen i els altres tenen el profit del treballar d’aquells. ¿No ho podríem repartir una mica, tot plegat?

Van les lleis per on volen els reis: Massa que ho sabem. Això és així… fins que els súbdits es planten i envien el rei a caçar gambosins.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Paremiologia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s