La Transició, el pastor i el març marçot

El conte de la Transició diu que quan es va morir l’ogre va venir un rei trempat i francot, amb la seva cort d’infantes i camarlencs (fins i tot amb un príncep), una maina de brodats i sedes planxades, i va acordar molta gent que altrament s’haurien barallat, i va repartir anissos i confits, i diu que tothom va estar tan content i deien que podríem votar els mobles però la casa no, que allò era tan i tan bonic i duraria sempre.

Als Països Catalans, el conte era que ens podríem curar les ferides que ens havia infligit l’ogre i que tornaríem a parlar la llengua de la tribu. La realitat, però, és que ens han continuat ferint, que no ens deixen reparar els danys ni posar metges per salvar la criatura, i ara anuncien maltempsades per acabar-la d’ofegar. Al cul del sac, el percentatge de població que s’expressa habitualment en català no ha parat de caure: ara som poc més d’un terç a Catalunya, menys d’un terç al País Valencià i a les illes Balears. El mal que no va saber fer l’ogre l’han fet els seus hereus.

És com el conte del pastor i el març marçot. Conten d’un pastor que, veient que el seu ramat havia sortit bé del temps de març, deia:

–Març, marçot, no m’has mort l’ovella ni el borregot.

I el març li va respondre:

–Ja vindrà l’abril, que te’n matarà cent mil.

I, en efecte, els primers dies d’abril va fer un temps tan redolent, que el va deixar sense un sol cap de bestiar.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La Transició, el pastor i el març marçot

  1. Pons ha dit:

    Quin positivisme tu…

  2. jcalsapeu ha dit:

    No sé si és positivisme. El cas és que els temps han canviat. Els carnissers de Mollet abans donaven al llop costelles de xai per esmorzar. Avui ja no ho fan.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s