Com triar el batlle

(Imatge cisada a comicvine.com)

(Imatge cisada a comicvine.com)

Sembla que el PP està decidit a aprovar la reforma de la llei local, a pocs mesos de les eleccions municipals, sense pactar-la amb ningú. Si la iniciativa prospera, sorgirà una nova matemàtica en la qual dos i dos fan tres, i tres són cinc. Riu-te’n de Pitàgores. La llista més votada tindrà els regidors que li pertocaran i uns quants més de repicó que li daran la majoria absoluta. La felicitat inflada de no gaires surarà sobre el goig sense alegria de molts. La malsofridura i el conflicte estaran servits. Calma, però, perquè hi ha manera d’evitar-ho: només cal girar els ulls a una experiència imaginativa que assajaren, anys ha, a la Ribagorça.

A la Vall de Benasc hi havia un poble, Gia, els veïns del qual estaven a mata-degolla els uns amb els altres cada vegada que es tractava d’elegir nou batlle. Feia anys i panys que això durava, i hauria continuat així fins qui sap quan, si no fos estat perquè un dels veïns, més viu que una mostela, un dia que estaven a punt de bestreure nesples per si havia de ser batlle en Pau o en Pere, els va reunir a tots i els va dir:

–Quina necessitat tenim nosaltres de barallar-nos perquè aquestos dos vulguin ser batlle? Voleu creure’m? Que es barallin ells.

–Doncs, com ho hem de fer? –van preguntar alguns.

–Mireu –va fer l’estornell–, tirarem una poma carrer avall –els carrers de Gia són molt costeruts– i el primer que l’atrapi serà el nostre batlle.

Acabat de dir, acabat d’oferir. Van reunir els dos candidats a la mangala i, en presència de tot el poble, van tirar la poma carrer avall. Comencen a córrer en Pau i en Pere per veure qui l’atraparia primer i, abans que cap dels dos l’aconseguís, surt el verro de l’oncle Joan i se la cruspeix.

–Tracte és tracte –va cridar el poble–. El porc de l’oncle Joan serà el nostre batlle enguany.

I així va ser.

I, per cert, que encara hi ha veïns que se’n recorden i juren que mai no havien estat tan ben governats, ni han tornat a estar-ho després, com l’any que van tenir per batlle el porc de l’oncle Joan.

 

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s