Arxiu d'etiquetes: Nacionalisme espanyol

El tirà de les aigües encantades

Es diu Pere Amat i és el pare de Cecília, l’heroïna d’Aigües encantades, el cèlebre drama de Joan Puig i Ferreter. Amat és un dels personatges que representen l’immobilisme individual i col·lectiu de la societat que el dramaturg posa per … Continua llegint

Publicat dins de Mariano Rajoy | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

Miquel Iceta, abril de 1931

Barcelona, 14 d’abril, 19 hores. El delegado del Gobierno a Catalunya, el distingit senyor Miquel Iceta, es remou en el setial entapissat del despatx gros. Els fets dels últims dies no li fan mica de gràcia, està intranquil i fa … Continua llegint

Publicat dins de Miquel Iceta | Etiquetat com a , , | 4 comentaris

Un benefici estimulant de la independència

Quan Rajoy diu que la consulta no és legal, la Divisió de Poders fa Aaiiiiiiiii!, perquè li han trepitjat l’ull de poll. Quan Rajoy diu que el procés participatiu que hi ha engegat a Catalunya és antidemocràtic, la Democràcia fa … Continua llegint

Publicat dins de Partido Popular | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

El barrufet rondinaire

–Estem tips que en Gargamel no ens deixi barrufar! –clama l’avi barrufet–. Ara votarem, i si surt que sí, deixarem d’estar sota la fèrula del tirà. Serem lliures i foris. –Nooooooooo! –salta el barrufet rondinaire– No podem votar si en … Continua llegint

Publicat dins de Miquel Iceta | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris

¿Per què li diuen Estat de dret?

¿Per què li diuen estat de dret, si van més torts que un cep i la seva llei és garrella? ¿Per què li’n diuen –jo et rac–, si es rebolquen a la femta llorejada de les armes nacionals? ¿Per què … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Catalanofòbia visceral

Eusebi Ayensa, exdirector de l’Instituto Cervantes d’Atenes i de Frankfurt, publica avui un article imprescindible a El Periódico. Ayensa és llicenciat en filologia clàssica, doctor en filologia romànica i expert en la llengua i el món grecs. Doncs bé, aquest … Continua llegint

Publicat dins de Catalanofòbia | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Els homes de la toga

Els homes de la toga, fills putatius de Galinsoga, volen manar-nos com un temps. Ens mostren la soga que està tan en voga en els cadafals del seu país. Junts fan conlloga amb la febre groga que du el pòndol … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Espanya ha decidit perdre

S’ha acabat. Espanya ha perdut l’última oportunitat de retenir Catalunya (que passava per acceptar o tolerar la consulta del 9N). Ells també han cremat les naus, però ho han fet enmig del llac. Podien haver-se acostat a la riba i … Continua llegint

Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , , | 4 comentaris

Governar no és manar

Governar no és manar. En democràcia el poble mana i els polítics creuen. Aquell s’expressa a les urnes i aquests actuen a través de les administracions. Manar és exercir l’autoritat, que viu a les urnes. La funció de la política … Continua llegint

Publicat dins de Democràcia | Etiquetat com a , , | 3 comentaris

L’enemic públic número cinc

Tota societat desenvolupa mecanismes de cohesió, entre els quals hi ha –sempre– el Papu (el saginer, les bruixes, Luter, els comunistes, Abd-el-Krim, l’Empar Moliner…). Aquest pèrfid agent que amenaça la societat pot ser extern o intern, i no sabria dir … Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris