Com la màfia

–Pare, em separo.
–Què dius, ara, filla meva?
–En Luis no m’estima.
–Nena, això són romanços.
–És que en Luis no s’entén de raons, no escolta, la meva opinió no compta. Em tracta com un drap brut. M’ha perdut el respecte.
–Nena, aquestes coses passen i s’han d’acceptar així com vénen.
–Em rapissa la mesada, em lliga de mans, em talla les cames. Em vol manar i s’entesta que he de fer com ell. No puc fer la meva.
–¿I per què vols fer la teva? ¿Que no és ell el cap de casa?
–Ens hem avorrit, pare.
–Mira, filla, el teu matrimoni el vam arreglar entre tots i no podem desdir-lo tu i jo en una conversa. La decisió pertoca a la famiglia. Sempre hem estat una família unida.
–Sembla que no ho entengueu, pare: no aguanto més, s’ha acabat. Em divorcio.
–No ho faràs, filla, sense el consentiment de la famiglia. I et recordo que a casa nostra mai hem consentit que un es prengui llibertats. Et quedaràs amb nosaltres.
–Me’n vaig, pare.
–No pots fer-ho. Si desobeeixes seràs una desgraciada, tothom et farà vores, et farem la vida impossible: desitjaràs no haver nascut. El teu lloc és aquí, entre nosaltres.
–La meva decisió és ferma, pare.
–Si desafies l’autoritat de la famiglia, te’n penediràs.
–No em fas por, pare. Adéu.

Pròxims episodis: 11 de setembre i 9 de novembre.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència, Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Com la màfia

  1. Pons ha dit:

    que guais que son les telenoveles de l’edat mitjana

  2. jcalsapeu ha dit:

    La lògica del federalisme (i de la democràcia) diu que la majoria d’un país no es pot imposar sobre la majoria d’un altre país en virtut de la seva superioritat demogràfica. Aquests dos països, si es volen entendre, s’han de tractar de tu a tu i pactar; i si no hi ha pacte possible, cadascú ha de fer la seva en el seu estat sobirà. Però això, aquests que es disfressen de federalistes (i de demòcrates) no ho acceptaran mai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s