Un Tolstoi del Perelló  

Un Tolstoi del PerellóAeditors és una petita editorial del Perelló, al Baix Ebre, que practica l’equilibri entre els temes locals i la gran literatura universal; els primers donen veu a autors ebrencs com Sebastià Juan Arbó, Cinta Arisa, Núria Menasanch, Emigdi Subirachs, Jesús Tubau, Valer Gisbert i altres; la segona permet revisitar Oscar Wilde, Jules Renard, Charles Baudelaire, Li Bai, Thomas De Quincey o Lev Tolstoi.

Que és el que fa pocs dies m’ha vingut a les mans. L’editorial ebrenca ha traduït al català Quanta terra necessita un home?, el cèlebre conte moral de Tolstoi sobre la demesia de l’ambició. L’argument és conegut: Pajom, un pagès cobejós i emprenedor, cau en l’afany d’augmentar sense treva les seves propietats i vol aprofitar totes les oportunitats que el destí posa al seu davant. Pajom sempre en voldrà més, mai en tindrà prou, i això el perdrà. És difícil llegir-lo i no pensar en Matas, Millet, Blesa, Urdangarín i senyora, els lladres valencians del PP i tutti quanti.

L’ambició fora mesura sempre ha posat la soga al coll dels homes. Combinada amb la corrupció i la impunitat, embruta nacions senceres i amenaça de fer-les inviables. Tolstoi, com sempre, baixa al fons de l’ànima i arrenca arpegis d’una víscera galdosa, com qui toca un instrument de corda atrotinat. El tema és vell com els camins i forma part del folklore de tots els pobles. La mar, com més té, més brama, diu la veu popular. I més coses que diu: qui menja gros, s’ofega; gall aquí, gall allà, la cua queda entre mà; l’ambició va matar Napoleó; mestre Gelabert, qui tot ho vol, tot ho perd; o tant grata la cabra, que jeu malament.

A més, l’ambició desaforada és un tema intemporal: travessa tots els segles. En la literatura catalana, la cosa va de Ramon Llull (El Llibre de les bèsties) i Anselm Turmeda (Elogi dels diners) a Ferran Torrent (Societat limitada, Espècies protegides…), passant per Narcís Oller (La febre d’or, L’escanyapobres…). A totes les literatures és igual. Ara mateix estic llegint The kite runner, una novel·la estupenda de Khaled Hosseini, escriptor anglès d’origen afganès. El protagonista escriu el ser primer relat i ho conta així:

“I wrote my first short story. It took me thirty minutes. It was a dark little tale about a man who found a magic cup anb learned that if he wept into the cup, his tears turned into pearls. But even though he had always been poor, he was a happy man and rarely shed a tear. So he found ways to make himself sad so that his tears could make him rich. As the pearls piled up, so did his greed grow. The story ended with the man sitting on a mountain of pearls, knife in hand, weeping helplessly into the cup with his beloved wife’s slain body in his arms.” (Bloomsbury, 2003, p. 29)

El final és tràgic, com en el conte de Tolstoi. I és que l’ambició descordada és com un incendi en un bosc ressec, un cavall al galop que no veu el precipici. L’or ha encegat sempre, qui mes en té més en vol i el diner fàcil fa perdre la xaveta. Ho sabem, però no sé si ho assumim.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Lev Tolstoi i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s