(Als treballadors de la Ràdio Televisió Valenciana)
Hi ha l’apagallums,
que fon els fesums,
i l’apagaveu
de marrameus;
hi ha l’extintor
de pensaments,
que si et ruixa
no t’hi entens;
i el dispensador
de tels i bromes
que velen el ver
i la claror, hi ha
l’emissor cabal
del senyal nial
i el repetidor
de mentides
–esclar–
i l’interruptor
d’orgasmes
i el que diu
ara (co)gito
i perboco
i t’ho aboco
al damunt
ergo fote’t,
i diuen que diu
que pregadéu,
pobre Déu
si ho sabia,
em sembla
que plegaria,
jo si fos ell
me n’aniria
a inventar-me
un altre món.
Heus ací
els apagadors
de la mica
de decència
que fa estada
a Burjassot,
una gentola
rapinyaire
de mà llarga
i dits molt bruts
que per Almansa
se n’entraren
amb la seua
mala bava
per sembrar
la malvestat.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Quant a jcalsapeu
Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en
Poemes i etiquetada amb
Miserables,
Poesia,
RTVV. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
UCRONIES 