Arxiu d'etiquetes: Poesia

Les ametlles

Recordo com paraves el davantal per entomar les ametlles que jo, enfilat a l’arbre, feia caure daltabaix.   Quan no en podia tomar més, baixava i t’ajudava a espigolar i eren clares les que perdíem.   Ara que no pots ajupir-te … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La poesia és…

La poesia és caminar descalç sobre el mar de la llengua.   Si no hi fos pesaríem massa, se’ns negarien els mots.

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El tren passa

El tren passa en estrepitós silenci; no s’atura, no cessa mai de passar, ignorant de les humanes estacions que hem disposat en els camins.   És un enfilall de carros antics i moderns ple de civilitzacions i de llinatges que … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’home de la serp

L’home de la serp camina molt soberg fent carusses pels carrers de la ciutat.   Davant d’ell fa via l’ofidi paorós que infla molt el coll quan s’empixona.   L’home de la serp sona una flauta trompetera que esparpalla arreu … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El sentiment de culpa de Bai Juyi

Llegeixo les Versions de Bai Juyi que han aparegut en català per obra i gràcia de Marcel Riera i pels bons oficis de Labreu. Són esplèndides. I van molt més enllà dels llocs comuns que hem assignat a la poesia … Continua llegint

Publicat dins de Bai Juyi, Marcel Riera | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Els apagadors

(Als treballadors de la Ràdio Televisió Valenciana) Hi ha l’apagallums, que fon els fesums,   i l’apagaveu de marrameus;   hi ha l’extintor de pensaments,   que si et ruixa no t’hi entens;   i el dispensador de tels i … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Febreta

El tobogan és desert, no hi ha traça de trànsit en el baixant que forada la pensa i desguassa en el cel del paladar.   Els mots són llocots engorronits al socoster i fan un allioli aixaropat que no es … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Els conys, la fosca

Llegeixo T’hi sé, el darrer poemari d’Enric Casasses (Edicions de 1984, 2013), i m’agrada tant que no me’n sé estar de reproduir un dels poemes que m’agraden més, de tan poca-solta com és. I la manera millor que tinc de … Continua llegint

Publicat dins de Enric Casasses | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

La poesia és un llac a la muntanya

La poesia és un llac o un lloc entaforat al vèrtex o entreforc d’un gros muntanyam sedegós de solellades, enconxat a la babalà d’herbei enfredorit, sembrat de llicorelles i de femtes de vacum; és un resum encimbellat i enfondalat –tot … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Bai Juyi segons Marcel Riera

Bai Juyi és el nom d’un poeta que va viure fa mil dos-cents anys a la Xina, quan manava la dinastia Tang i la poesia floria com no s’era vist mai en aquells rodals. Juyi va néixer a Tayuan (al … Continua llegint

Publicat dins de Bai Juyi | Etiquetat com a , , , | 3 comentaris