Arxiu de la categoria: Poemes

¿Per què li diuen Estat de dret?

¿Per què li diuen estat de dret, si van més torts que un cep i la seva llei és garrella? ¿Per què li’n diuen –jo et rac–, si es rebolquen a la femta llorejada de les armes nacionals? ¿Per què … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Els homes de la toga

Els homes de la toga, fills putatius de Galinsoga, volen manar-nos com un temps. Ens mostren la soga que està tan en voga en els cadafals del seu país. Junts fan conlloga amb la febre groga que du el pòndol … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Bye bye, Spain

Primer em van encordar les cames i d’aquella retorta en van dir el dret.   Després em lligaren de mans, i el nus que estacava els canells fou l’imperi de la llei.   Tot seguit em van sogar amb un … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’aglà

L’aglà està trist perquè ha perdut el caputxó,   i a l’hivern –mesquinet– se li refreda el caparró.   ¿Que trobarem un tros de gorra per abrigar-li el cadamunt?   Tal vegada un didal de joguina, remenut, faria el fet… … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Les ametlles

Recordo com paraves el davantal per entomar les ametlles que jo, enfilat a l’arbre, feia caure daltabaix.   Quan no en podia tomar més, baixava i t’ajudava a espigolar i eren clares les que perdíem.   Ara que no pots ajupir-te … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Senglar en remull

Avui s’ha escaigut que la riera s’ha emportat a collibè un gros senglar, i en arribant a la mar ha fet un cabussó.   Tots els peixos del rodal han quedat ganyabadats: «¿D’on ha brollat aquest catxalot cerrut i malcarat?», … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La poesia és…

La poesia és caminar descalç sobre el mar de la llengua.   Si no hi fos pesaríem massa, se’ns negarien els mots.

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El tren passa

El tren passa en estrepitós silenci; no s’atura, no cessa mai de passar, ignorant de les humanes estacions que hem disposat en els camins.   És un enfilall de carros antics i moderns ple de civilitzacions i de llinatges que … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Neula que llaura el record

–Neula, neuleta, ¿on vas tan neulida? –Vaig a complimentar la tieta sajolida;   vull que em deixi quatre fulles i una flor per adobar unes olives que ahir vaig espigolar.   –¿I què en vols fer d’eixes olives si a … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Col·lotge de les senyores Garnatxa i Malvasia

–Madò Garnatxa, us veig molt pansida.   –Això són els disgustos que en Picapoll m’ha dat.   –I ara! Quina us n’ha feta, aquest belitre espampolat?   –Vet aquí que em festejava i jo per torna li tirava romerets.   … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari