La revolta dels pigmeus

miquel icetaHi ha països normals, països pigmeus i no-països. El segon grup clareja, perquè aquests països minvats, amb el temps, han esdevingut no-països. Doncs bé, Miquel Iceta és partidari d’una Catalunya pigmea. És el que venia a dir el primer secretari del PSC amb aquella ocurrència en la Festa de la Rosa: que convocar la consulta del 9N a partir de la Llei de consultes populars no referendàries és com voler pilotar un avió amb el carnet de conduir.

Segons Iceta, els catalans no podem pilotar avions. La raó és simple: Espanya ens ho prohibeix, i ens ho prohibirà sempre. Per molt que vulguem superar l’examen que ho permetria i fer les pràctiques de vol que fan al cas, no hi ha res a fer: Espanya no ens deixa, estem vetats. Davant d’això, ¿què proposa el cappare del PSC? Resignació, parar la mà per si cau una engruna, ulls bovencs i cul a la paret per no rebre coces.

Per Iceta, Catalunya és un país pigmeu en el qual la gent pot ser consultada sobre pistaixes i s’entreté amb mosques (si el parc l’hem d’ajardinar així o aixà, si tallem aquells arbres o els deixem estar…). Som una nació de quinquilimoquili, el país de la senyoreta Pepis, el parc infantil de França i Espanya. Una societat que no pot conversar seriosament amb si mateixa, que no pot demanar-se què vol ser. Un país de mitja figa, una nacionalitat de pa i rave, una autonomia de catxerulo. Genteta de portalet baix.

La Catalunya pigmea que no sap (i no ha de saber) volar. La Catalunya eixalada, lligada de peus i mans, que ni de controlador aeri pot fer perquè no té accés a la torre de control. El país del PSOE-C. La tribu pigmea que s’acondueix cap a l’establa. El que passa –i això Iceta no ho pot acceptar, perquè els pigmeus mentals són incapaços de concebre-ho– és que els pigmeus ens hem rebel·lat. Ara volem ser lliures i normals, i la nostra alçada civil ja és homologable a la dels altres éssers humans.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La revolta dels pigmeus

  1. romanidemata ha dit:

    en la dictadura, passaves un exámen, t’en sorties, però després no t’el validaven per que estaves penalitzat (certificat de penals) com els punts per conduïr però de bona conducta.
    Doncs això.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s