V a Mataró i cinc obvietats abans del 9N

V a MataróAssaig a Mataró. Una V humana de no sé quanta gent: entre tres o quatre mil persones, segons l’ANC. Jo no sabria dir-ho: no sé comptar persones, només sé comptar vots. Sigui com sigui, un èxit gros. L’hem feta a la Riera i a la Muralla de Sant Llorenç, i el resultat ha semblat, certament, una be baixa. Objectiu acomplert. I ara que ens encarem a l’11S i al 9N, em plau de recordar cinc obvietats. Jas:

  1. Quan una màquina no funciona i reparar-la no és possible, i ja no et fa servei, i a més és una baluerna que et tiren al damunt i t’esclafa, i et priva de moure’t, i sobre la qual no tens control, ¿què has de fer? Canviar de màquina, esclar.
  1. En un estat democràtic, votar no pot ser mai il·legal. Preguntar i respondre, consultar i opinar, expressar pacíficament la voluntat política, és legítim i normal, i a més és –necessàriament– legal. Si diuen que no ho és, menteixen. Si s’encaboten a negar-ho, prevariquen. Si ho impedeixen, raó de més per abandonar l’estat que ens constreny.
  1. Un estat no es pot dreçar contra la seva població. Quan això passa, l’estat ha de canviar. I si no vol canviar –si els que poden canviar-lo no volen fer-ho–, la població afectada ha de canviar d’estat.
  1. Idealment, un estat és un instrument al servei de la gent. Realment, és una eina de les classes dominants, que fan i desfan les lleis a favor dels seus interessos. L’estat de dret els importa un rave i se’l passen per l’entrecuix, però quan es veu estreta, l’elit no para d’invocar-lo hipòcritament. Quan en un territori hi ha un relleu de classe dominant (en el nostre cas, les classes populars catalanes), el nou i puixant actor polític reclama que l’estat es posi al seu servei; si l’estat s’hi nega, el novell actor construeix el seu Estat propi.
  1. Un estat només té raó d’existir si dóna aire a la seva població, tracta tothom igual, gestiona el pressupost amb criteris d’eficiència i benestar, posa el dret al servei de la justícia, juga a favor de les majories i respecta les identitats diverses de la gent. El Regne d’Espanya no té, clarament, raó d’existir: convé que desaparegui per al bé de tothom –per al bé, també, dels espanyols.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s