La Camarga 4. Gastronomia

1 plat d'anèc

Ànec

La cuina sempre és cultura, però a la Camarga (i per extensió a Provença) encara ho és més. Menjar a la Camarga és una festa per als sentits, una experiència memorable, una cerimònia de comunió amb el territori. No cal anar a restaurants cars, no cal dinar a la carta, no cal cercar llocs recòndits i cars. A tot arreu i per un preu mòdic (entre deu i quinze euros), triant el menú o fent el plat del dia, dinar és lliurar-se al plaer i connectar amb el paisatge. L’ànec, el poltre, el bou, tenen sabors genuïns, d’una intensitat inusitada; les herbes i la flor de sal espiritualitzen, com si diguéssim, les menges; els cafès de gourmet acaben l’àpat amb alegries inesperades. Podeu triar el restaurant –un bistró, si voleu– a burro barra, és igual, l’èxit està assegurat; només heu de procurar ser-hi abans de les dues. ¿Què hi trobareu? Comencem pel pa.

Fogassa tradicional

Fogassa tradicional

La fogassa és un pa provençal cuit sobre cendres roents; és salat i pot incorporar olives, llardons, anxoves o formatge. D’altra banda, el pa de Bèucaire té una molla en forma de trama de rusc, es conserva molt temps sense endurir-se i és molt apreciat a Provença. Anem als brous espessos.

2 sopa arlesiana

Sopa arlesiana

La sopa arlesiana pertany a la família dels potatges; és feta amb llegums, ceba, all, pastanaga i carn de moltó (costella, coll o espatlla). Una versió marinera d’aquesta olla és la sopa de peix d’Arle. A la façana marítima s’estila la sopa de tellines, que incorpora peix blanc i patata (a més dels bivalves que li donen nom); això s’assaona amb oli d’oliva, all, herbes de Provença i pastís (el cèlebre cordial perfumat amb matafaluga i regalèssia).

Broufado

Broufado

Quant a les viandes, l’agriade saint-gilloise conté espatlla de bou estofada amb ceba, all, tàperes, cogombrets i anxoves, i s’aromatitza amb julivert; és un plat habitual entre els treballadors del camp a la Camarga, que el mengen en un recés de la feina. El broufado és un plat específic dels mariners del Roine a Arle, que el despatxen a la barca; és un guisat de bou cuit a foc lent amb all, ceba, tàperes i anxoves; s’acompanya amb patata, pastanaga i tomàquet. El gardiano és espatlla de moltó amb salsa, perfumat tot amb romaní; és una especialitat d’Arle. Finalment hi ha el raço de biou o toro de Camarga, que se serveix amb arròs i salsa, és molt saborós i desprèn l’aroma de les pastures camargueses.

Bou de Camarga

Bou de Camarga

La cuina de la Camarga no és francesa, sinó provençal (que són dues coses mooooolt diferents). La Provença ha perdut la identitat lingüística, però no la dels fogons (la gent ja no, però els plats sí que “parlen” occità). La Provença és una nació gastronòmica i la Camarga és, dins aquest país, la regió amb més personalitat. La cuina dels pagesos i els mariners del baix Roine ens transporta a la civilització catalanooccitana. Els rostits, les olles, les sopes, les verdures guisades, tenen més a veure amb Catalunya que no pas amb França. Voltar per la Camarga és ser com a casa; entaular-s’hi és ser a casa.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Estiu i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Camarga 4. Gastronomia

  1. Albert ha dit:

    Hola, he arribat al teu blog a partir d’una entrada sobre Suite de Gelida i he trobat aquest altre post que també m’interessa. M’agrada la Camarga però quan hi vaig anar no vam tenir ocasió de dinar-hi i tenim pensada fer-hi una altra escapda: em pots recomanar restaurant pel preu econòmic que comentes i que ofereixi aquesta mena de plats tradicionals provençans?
    Gràcies i salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s