Remeis per curar el fred de peus

(Imatge lladrunyada a godandstuff.com)

(Imatge lladrunyada a godandstuff.com)

La gelosia és natural i humaníssima. Un nen es tufa si percep que el seu germà rep més atencions que ell. I els adults, també, només que l’esca del rosec no és el germà, sinó qualsevol altre adult que hi hagi a prop, i la cosa canvia de nom per dir-se enveja. L’única diferència substancial entre la gelosia infantil i l’adulta és que, en el primer cas, el nen vol allò que té un altre, i en el segon, l’adult ansieja que l’altre tampoc tingui el que ell no té. El fet és que una mala digestió del calze pot generar trastorns com ara insomni, inapetència, irritabilitat o agressivitat.

Tradicionalment, aquesta cremor s’ha combatut amb superstició i màgia. Un temps, quan una criatura tenia fred de peus, es deia –amb to despectiu i mofeta– que a aquest nen li haurem de penjar els blens. També es deia d’un adult que es rosegava els punys davant l’èxit sentimental d’algú altre. Sembla que això era un ble com els que avui es fan servir per encendre petards amb seguretat: un cordó que s’encén per un punta com un caliu i que triga a consumir-se. Aquest ble era prim com un cordillet i el lligaven en el braç del ninó engelosit, però no l’encenien. Representa que l’adminicle absorbia la malícia.

Un altre remei antic contra la gelosia tenia reminiscències de baptisme. Quan una criatura patia aquest mal se li donava aigua de peixos, que no era altra cosa que aigua de safarejos on vivien peixos que s’alimentaven de restes orgàniques. (Això, si més no, passava a Palafrugell.) D’aquí deu venir que, quan una criatura estava emmarada o reclamava més atenció per part de la mare, es deia que està enaigada.

Ahir la pixaolives va pessigar cruelment la priora. Va ser una agressió gratuïta, pura violència banal ocasionada pel fred de peus. Com que al costat de casa hi ha una residència de gent gran amb un safareget a l’entrada, hem començat amb l’aigua de peixos. Si no us dic res més és que no ha funcionat.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Gelosia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Remeis per curar el fred de peus

  1. romanidemata ha dit:

    genial,
    per aprendre…
    a qualsevol racó hi ha un conte per escoltar (o llegir )

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s