L’audàcia en acròstic

Tota política d’alliberament nacional es resumeix en tres paraules: audàcia, audàcia i audàcia. Ens ha costat aprendre’ls, aquests mots; però la lliçó magistral d’Arenys de Munt, aquell 13 de setembre del 2009, es va ensacar bé.  D’ençà d’aleshores que anem a to. Però ara que hi ha gent que dubta que el 9 de novembre les urnes seran al seu lloc, cal insistir-hi i per tant en faré un acròstic. Jas:

A       Amor

U       Unitat

D       Determinació

A       Autodeterminació

C       Cultura

I        Independència

A       Alliberament

 

Ho expliquem una mica, no?

 

A, amor, perquè això que fem ho fem per amor a Catalunya, perquè volem el millor per a tots els catalans i perquè estimem la llibertat.

U, unitat, que vol dir unitat d’acció en els moments clau del procés.

D, determinació, perquè sabem que tenim dret a guanyar, que en som capaços i ho volem tossudament, i perquè ens mou un pregon sentiment de justícia.

A, autodeterminació, perquè totes les nacions del món tenen dret a decidir què volen ser.

C, cultura (i cultures), perquè la nostra és una nació cultural i oberta, no ètnica, que existeix perquè s’ha aferrat a la llengua, a la memòria, a la intel·ligència i a l’art.

I, independència, perquè una nació com Catalunya no és viable si no es dota d’un estat sobirà que la reconegui i la respecti, i que jugui a favor de la seva gent.

A, alliberament, que vol dir afranquiment, o sia que els esclaus i els serfs s’alliberin d’un jou i esdevinguin francs o lliures; i cal entendre que, en el nostre cas, el jou va més enllà i més ençà d’Espanya perquè hem de fer alguna cosa més que canviar de bandera: hem de recuperar la capacitat de decisió sobre les nostres vides.

Doncs això. Al setembre, audàcia; a l’octubre, audàcia; al novembre, audàcia.

 

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Autodeterminació, Independència i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a L’audàcia en acròstic

  1. López ha dit:

    Sempre és un goig llegir els teus posts que fan pòsit.

  2. Pons ha dit:

    Al desembre audà… a menjar torrons 😀

    • jcalsapeu ha dit:

      Torrons amb bones dents i molta gana, regats amb xampany -jo en dic xampany- o mistela o ratafia… (Ep, una cosa o l’altra, o aquella, que ens hem d’aguantar drets!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s