El tren passa en estrepitós silenci;
no s’atura, no cessa mai de passar,
ignorant de les humanes estacions
que hem disposat en els camins.
És un enfilall de carros antics
i moderns ple de civilitzacions
i de llinatges que es donen la mà
–sembla que diguin «jo vaig passant».
El comboi travessa tots els espais,
com la carícia inacabable d’un déu;
darrere les finestres hi ha pler de gent
que se m’assembla i em mira.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Quant a jcalsapeu
Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en
Poemes i etiquetada amb
Poesia. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
UCRONIES 