Els qui avui no hi són

Em llevo d’hora. Tres sentiments bateguen amb força dins meu: d’agraïment a les persones que han fet possible arribar fins aquí; i una barreja de deute i de deure: deute amb els que ja no hi són, deure amb els que vindran, perquè els hem de llegar un país més just i més lliure.

Avui és un dia de lluita i d’alegria, però també de record i acció de gràcies. Gràcies als qui van morir defensant les llibertats dels catalans, el 1714 i abans. Gràcies als obrers i als menestrals que al segle XIX es revoltaren a Barcelona per la dignitat del poble. Gràcies a Francesc Ferrer i Guàrdia, a Salvador Seguí, a Francesc Layret. Als centenars de voluntaris catalans que sucumbiren en la Gran Guerra perquè Catalunya tingués un lloc en el món. A Jaume Compte, Manuel González Alba i Amadeu Bardina, que moriren defensant l’Estat Català l’octubre de 1934. A tots els catalans que van morir en la guerra del 36-39, defensant la llibertat de Catalunya, la democràcia a Espanya i la justícia al món; i als que després van ser afusellats per les mateixes raons. A Lluís Companys, idò. A Salvador Puig Antic, Fèlix Goñi, Martí Marcó i Toni Villaescusa. A Miquel Grau i Guillem Agulló.

Gràcies als qui avui dibuixarien amb nosaltres la ve de votar i de victòria, que és homòfona (a la major part del domini lingüístic) de la be de llibertat. Persones estimades que han viscut somiant aquest moment, que no han viscut prou per arribar-hi, però que hi són a través del record. En Pere Boix, de Mataró, que tota la vida va creure en la revolució. En Jordi Canals, també de Mataró, tan estimat i rondinaire. L’Helena Jubany, tan jove, ens la van prendre. En Jordi Carles Burillo, de Barcelona, que als anys vuitanta va organitzar els Grups de Defensa de la Llengua (abans que hi hagués la Crida, la Plataforma per la Llengua i la CAL). La Maria Cabrespina, d’Argentona, que ens va deixar amb un pam de nassos.

La Sumsi Mora, llavanerenca, que ensenyava literatura castellana, independentista i taurina, irrepetible. En Jordi Roldós, que era la memòria viva de Llavaneres. I tantes plomes fidels: Manuel de Pedrolo, Valerià Pujol, Miquel Martí i Pol, Miquel Pairolí, Martí Rosselló… ara la Montserrat Abelló. Gràcies a Josep Romeu, Fèlix Cucurull, Josep M. Xirinachs, Heribert Barrera. A en Peret, esclar. A en Nadal Batle, que fou rector de la UIB i estava pel bilingüisme, i tant: català/anglès. A Josep de Calassanç Serra, que ho va donar tot; a Toni Lecha, històric de l’esquerra independentista; a Paco Candela, de Gandia, que va fundar el PSAN. I tants altres, que vau sembrar llavors i féreu saó.

Us enyoro.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en 11 de setembre i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Els qui avui no hi són

  1. Pons ha dit:

    Bon repàs, crec que no et deixis a ningú important per agrair😉

  2. Clidice ha dit:

    Jo vaig sortir de casa amb el record dels meus avis, dels seus anhels i les seves fatigues. I en com de feliços que haguessin estat. Afortunadament el pare encara ho veu. Per ells, pels que creixen i pels que han de venir, cal que no perdem la força.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s