Mostrar fotos no és enaltir el terrorisme

ImageEl Tribunal Europeu de Drets Humans ha posat novament en evidència l’Estat espanyol i la justícia espanyola. La “doctrina Parot” atropellava drets fonamentals, convidava els tribunals a prevaricar i instituïa la cadena perpètua, anant més enllà que no anava el dret penal franquista dels anys setanta. Això és gros i ho sap tothom. Però l’embogiment autoritari que convulsa l’Estat espanyol també castiga persones que no apareixen als mitjans. Com en Ferran Blasi i en Gregori Saavedra.

En Ferran i en Gregori són membres de la Colla Bastonera Cop a Cop, de Gràcia, nascuda el 2007 a l’escalf de l’esquerra independentista. El passat 11 de setembre del 2012, en acabada la manifestació de la CUP, Arran i companyia, la colla va fer unes ballades i tot seguit els dos nois mostraren la foto de dues presoneres; es tracta de Lola López i Marina Bernadó, dues catalanes preses per la seva presumpta implicació en el conflicte armat d’Euskadi. Amb aquest gest denunciaven la dispersió de presos i demanaven que les catalanes fossin tractades amb justícia.

L’endemà, el diari El Mundo i el canal Intereconomía van exigir que la Fiscalia de l’Audiencia Nacional obrís diligències pels fets, i al fiscal li va faltar temps per posar-s’hi. Arran d’això, en Ferran i en Gregori estan acusats del delicte penal d’enaltiment del terrorisme, i de moment ja han hagut de declarar a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, en el marc d’un procediment sota la legislació antiterrorista instruït des de Madrid. El fiscal demana pena de presó, inhabilitació i una fiança de 3.000 euros per a cadascun.

Tot per exercir la solidaritat amb unes famílies que pateixen en silenci el càstig afegit de la dispersió, que comporta complir la pena a milers de quilòmetres de casa (una pena que no consta en la sentència que les condemnava). Espanya és això. Un estat on un delicte és més delicte si al reu no li agrada Espanya. Una “justícia” que troba el seu mirall, i el seu estímul, en els tribunals repressius del franquisme.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s