Tísner i Calders es feien trampes als escacs

Publicat el 1 Juny 2012 per jcalsapeu
Image

(Imatge pispada arterosament de josepbargallo.wordpress.com)

Fa pocs dies, el 28 de maig, Avel·lí Artís Gener, Tísner, hauria fet cent anys. Com que tots els sants tenen vuitada, i el natalici també en deu tenir, encara sóc a temps de contar-vos una anècdota en relació amb aquell parell d’amigassos que eren en Tísner i en Calders.

Els dos escriptors eren afectes als escacs, i els abellia de trobar-se a casa d’un d’ells (ara no recordo si era a ca l’un o a ca l’altre) per moure alfils, torres i cavalls sobre la quadrícula. I s’esqueia que, si un d’ells s’alçava per anar al lavabo, o anava per obrir la porta si trucava algú, l’altre aprofitava per recol·locar una o dues peces en un quadre que li fos més avinent. L’altre no se n’adonava –o es feia l’andorrà. I això tant ho perpetrava en Calders com en Tísner.

Quin parell de trapelles estaven fets! Fent-se trampes, trobaven els escacs més estimulants. Això formava part de la seva manera humorística, faceciosa, d’estar en el segle –i feien bé, perquè, si no ens hi posem així, el món no és aguantador.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Tísner i Calders es feien trampes als escacs

  1. Lior ha dit:
    2 Juny 2012 a les 8:45

    Jo sempre fardo d’haver estat company de militància d’en Tísner, a Nacionalistes d’Esquerra. T’ho dic per fer-te ràbia i enveja…
    A veure si funciona l’enllaç: AUCA de NACIONALISTES D’ESQUERRA

    Respon
  2. jcalsapeu ha dit:
    2 Juny 2012 a les 11:30

    Òndia, sí que em fas enveja, sí… I l’Auca és genial: una coproducció Tísner-Calders!

    Respon

Deixa un comentari