L’"encubierto aragonés" autor de La Celestina

Ja fa temps que La Celestina està sota sospita. La relació entre l’autor suposat, Fernando de Rojas, i la (Tragi)comedia de Calisto y Melibea (1499) està agafada amb pinces: ell mateix, segons diuen, va afegir capítols a un text anònim; i el seu testament –va morir el 1541– no fa cap al·lusió a la seva presumpta única obra. A més, la ciutat de Calisto i Melibea està a la vora de la mar, cosa que l’allunya tant de Toledo (Rojas hi va néixer prop) com de Salamanca (on va estudiar lleis). Això a banda, hom afirma, amb aquella alegria, que la Comedia o Tragicomedia sembla inspirar-se en la comèdia humanística, però s’obvia que aquest gènere estava prou arrelat a València i ben poc a Castella. I resulta que La Celestina no té antecedents ni continuadors en la literatura castellana: en el context castellà, és una illa; en el context català, no. També es diu que la primera escena, en què Calisto s’enamora de Melibea quan la veu a l’hort, és la primera dramatització de la naturalesa en la literatura castellana. Cosa que no es pot dir de la catalana, car aquesta escena s’assembla a la farsa que Carmesina i Lauseta protagonitzen, en el Tirant, a l’hort del palau.

Doncs bé, dissabte en Jordi Bilbeny, en el decurs del Simposi, ens va fer a mans un document que avala aquestes sospites. Baltasar Gracián, al llibre Agudeza y arte de ingenio (segona edició, 1642), cita diversos escriptors, entre els quals “el encubierto aragonés en su ingeniosísima tragicomedia de Calixto y Melibea”. Val a dir que aragonés, als segles XVI i XVII té el significat extens de ‘natural d’algun dels regnes de la Corona d’Aragó’. I tres línies més avall, advertint-nos clarament que n’està passant una de grossa, Gracián sosté que “son las verdades mercadería vedada, no las dejan pasar los puertos de la noticia y desengaño, y así han menester tanto disfraz para poder hallar entrada a la razón, que tanto la estima.”

Als censors, que devien estar pendents d’altres perills, els va passar per malla la denúncia. (Gràcies, Jordi.)