Arxiu d'etiquetes: Catalanofòbia

Núria Amat i l’esperit del 1940

M’ha fet molta il·lusió llegir que Núria Amat considera que “el separatisme és un virus mortal”. Es veu que això ho va escriure primer en El País i després ho va insistir en una prestigiosa capçalera sueca, Dagens Nyheter. Estic … Continua llegint

Publicat dins de Nacionalisme espanyol | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

L’enemic públic número cinc

Tota societat desenvolupa mecanismes de cohesió, entre els quals hi ha –sempre– el Papu (el saginer, les bruixes, Luter, els comunistes, Abd-el-Krim, l’Empar Moliner…). Aquest pèrfid agent que amenaça la societat pot ser extern o intern, i no sabria dir … Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Psiquiatria política

Adolf Tobeña és catedràtric de psiquiatria i neurocientífic de la UAB, i a pesar d’això ha estat capaç de secretar una ximplada de títol “La comunión independentista, neuropsicología del gregarismo nacional”, cosa perpetrada a càrrec d’UPyD en un teatre de … Continua llegint

Publicat dins de Nacionalisme espanyol | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Fracàs escolar (entre altres) a les illes Balears

Un tal Robert J. Hanton és l’autor d’aquest aforisme, que figura com a corol·lari de la llei de Finagle: Mai no atribueixis a la malícia allò que pot ser explicat adequadament per l’estupidesa. La màxima té solta, llàstima que Hanton … Continua llegint

Publicat dins de Nacionalisme espanyol | Etiquetat com a , , , | 3 comentaris

El nom de les coses

Les coses solen tenir més d’un nom. No hi ha res més normal ni més humà que això. La diversitat terminològica reflecteix la diversitat de les percepcions, dels pensaments i dels interessos; la llibertat de dir les coses d’una faisó … Continua llegint

Publicat dins de País Valencià | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Aragó: treure’s dos ulls perquè un altre se’n tregui un

L’enveja és pesta cernuda i l’odi és l’escuma de la fel. I, si se sumen, la malícia treu bromera i en resulta el súmmum de la irracionalitat, l’esperpent. En català o lapao hi ha una frase feta que expressa aquesta … Continua llegint

Publicat dins de Llengua, Paremiologia | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Jordi Cañas i la missa del burro

Jordi Cañas, singlotador oficial de C’s al Parlament, ha expectorat unes declaracions lluminoses que, si es paeixen bé, serviran per omplir de nou les esglésies. I és que l’home, sagaç com ell sol, ha descobert que les esglésies són buides … Continua llegint

Publicat dins de Bestiari | Etiquetat com a , , , , | 6 comentaris

Un crit de viva el rei

Si Nietzsche fos estat mallorquí, segurament no hauria parlat de l’etern retorn, sinó d’altra cosa, probablement del temps immòbil. Un temps que, en el cas mallorquí, té un centre: el franquisme. Del 1936 enllà s’estén el prefranquisme, i del 1975 … Continua llegint

Publicat dins de Mallorca | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari