Arxiu de la categoria: Josep Pla

L’animal que s’enyora

Publicat el 9 Mai 2011 per jcalsapeu

Des que Josep Pla va tenir l’acudit de dir-ho, l’any 1921 a Londres, tothom sap que “posat a l’estranger, el català és un animal que s’enyora”. (De fet, ja ho sabíem de Verdaguer: “…quan de tu s’allunya, d’enyorança es mor”.) … Continua llegint →

Publicat dins de Josep Pla | Deixa un comentari

Pla i la passió dominant de l’home

Publicat el 25 Abril 2011 per jcalsapeu

El temps, la fe dels editors i sobretot la lleialtat dels lectors, demostren que les proses de Josep Pla no són passavolants. Al contrari, són una literatura que perdura, que s’ha instal·lat en les nostres vides com una calaixera que … Continua llegint →

Publicat dins de Josep Pla | 2 comentaris

‘El nostre heroi Josep Pla’, d’Enric Vila

Publicat el 3 Juliol 2009 per jcalsapeu

Josep Pla va ser un home desconcertant. Escrivia com els àngels, però no va fer novel·la –cosa que, si hem de fer cas als seus detractors, deu ser un pecat imperdonable. I va sobreviure al segle XX –cosa que, pel … Continua llegint →

Publicat dins de Enric Vila, Josep Pla | 4 comentaris

Pla: la cultura és la memòria

Publicat el 21 febrer 2009 per jcalsapeu

“L’element vital de la cultura és la memòria, sobretot la memòria històrica. L’home en estat natural no té memòria: és la criatura que viu davant de la naturalesa en una posició passiva. L’home civilitzat aspira a tenir-ne. Viure amb la … Continua llegint →

Publicat dins de Josep Pla | Deixa un comentari

Pla i els mestres

Publicat el 5 Octubre 2008 per jcalsapeu

La troballa no és meva, sinó d’un inconegut (o inconeguda) col·lega que l’ha clavada en el suro de la sala de professors. Gràcies. És un fragment de Josep Pla extret del volum núm. 23 (de títol Àlbum de Fontclara) de … Continua llegint →

Publicat dins de Educació, Josep Pla | 2 comentaris

Estimat Pla

Publicat el 6 Juliol 2008 per jcalsapeu

Llegeixo en El quadern gris: “La mar. Aquestes ones verdes, blaves, blanques, que monòtonament veiem passar fan sobre l’esperit com un treball de llima, ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència humana. Hom queda badant, fascinat, dominat. … Continua llegint →

Publicat dins de Josep Pla | Deixa un comentari