Arxiu de la categoria: filles

Els “preferits” i la construcció de la identitat

Un fill que creix és una humanitat que es forma. Assistir a la construcció de la seva identitat és tot un espectacle, una vivència que s’ha d’acollir amb gran respecte, una aventura que demana l’acompanyament educador i discret dels pares. … Continua llegint

Publicat dins de filles | Etiquetat com a , | 2 comentaris

El globus terraqüi

Tenim un problema. La priora de casa ha fet sis anys i se li ha despertat la curiositat geogràfica. “Papa, ¿on són les Filipines?”, em demanava l’altre dia. “Al costat de la Xina”, li responc. No sap com de lluny … Continua llegint

Publicat dins de filles | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Evangèlica

De vegades ens sorprenem a nosaltres mateixos repetint un gest que hem après en un llibre, i sentim, llavors, una fiblada de comunió universal, la sensació de pertànyer a un lloc on moltes generacions d’ací i d’allà viuen juntes, encara … Continua llegint

Publicat dins de filles | Etiquetat com a | 2 comentaris

L’últim bolquer

Despús-ahir, la menuda va dir adéu als bolquers. Va mullar (poc) l’últim bolcall o bolquim de la seva vida –si no és que, quan sigui velleta, en torni a dur. També va ser el meu últim bolquer. No tornaré a … Continua llegint

Publicat dins de filles | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La saviesa de néixer cada dia de bell nou

Pot ben ser que “saviesa” no sigui la paraula. Perquè la saviesa s’adquireix, i altrament, néixer cada dia altra vegada és un do que perdem. Bo i així, deixeu-me que en digui saviesa. La menuda de casa, la Mariona, la … Continua llegint

Publicat dins de filles | Etiquetat com a , | 2 comentaris

El decàleg de la Mariona

1. Tot el que es pot rompre, serà romput. 2. La música és el soroll que fan els contes quan els estripes -i la música m’agrada pler, esclar. 3. En els contes amb pestanyes, les pestanyes sobren. 4. Tot el … Continua llegint

Publicat dins de filles | 3 comentaris

Avui la Joana fa tres anys

POEMA D’ANIVERSARI Tres anys són tota una vidasi el temps va descalç i fonya les horesde l’última verema i, engatat de present,no guarda memòria del raïm d’antany. Els nens sou talment insectes,oblidosos de demà, orfes de records,reus de frenesia en … Continua llegint

Publicat dins de filles | 7 comentaris

Gallecs

Sembla un miracle que, a tocar de Mollet, hi hagi Gallecs. Un racó del Vallès Occidental on sembla que el temps s’hagi aturat, una clapa agrícola i forestal de bellesa corprenedora, encaixonada enmig del marasme urbanístic i les llenderades d’asfalt … Continua llegint

Publicat dins de Felicitat, filles, Gallecs | 8 comentaris

La mare dels ous

A la plaça Gran, a Mataró, la nostra filla observa fotos de bestiar de preu, aviram i hortalisses. Els seus ulls es fixen en la imatge d’un cistell ple d’ous, i jo que li demano: -¿Saps d’on vénen els ous, … Continua llegint

Publicat dins de filles, Paternitat | 2 comentaris

Estiu amb còlics

Els còlics són una manera econòmica de passar l’estiu. La nostra menuda en té, als vespres els descorda i ens fa partícips del seu malestar. Quan posem a dormir la gran, cap a quarts de deu –abans ha donat molta … Continua llegint

Publicat dins de Estiu, filles | 2 comentaris