Arxiu de l'autor: jcalsapeu

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.

No ens han tractat mai com a espanyols

L’èxit assimilador de França sobre “els altres” ve del fet que aquests van ser tractats com a francesos. No hi ha diferències significatives en inversió pública entre Aquitània i la Picardia; la inversió en infraestructures no presenta diferències (sostingudes en … Continua llegint

Publicat dins de Nacionalisme espanyol | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

Anem més enllà

Estem farts de discutir si podem votar o no, en comptes de debatre sobre els reptes que tenim al davant. Esclar que podem votar -només faltaria!-, només depèn de nosaltres. La independència no és un fi en si mateix: és … Continua llegint

Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

¿Per què li diuen Estat de dret?

¿Per què li diuen estat de dret, si van més torts que un cep i la seva llei és garrella? ¿Per què li’n diuen –jo et rac–, si es rebolquen a la femta llorejada de les armes nacionals? ¿Per què … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Catalanofòbia visceral

Eusebi Ayensa, exdirector de l’Instituto Cervantes d’Atenes i de Frankfurt, publica avui un article imprescindible a El Periódico. Ayensa és llicenciat en filologia clàssica, doctor en filologia romànica i expert en la llengua i el món grecs. Doncs bé, aquest … Continua llegint

Publicat dins de Catalanofòbia | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Els homes de la toga

Els homes de la toga, fills putatius de Galinsoga, volen manar-nos com un temps. Ens mostren la soga que està tan en voga en els cadafals del seu país. Junts fan conlloga amb la febre groga que du el pòndol … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Sud-àfrica, Hong Kong, Catalunya…

Una multitud s’apinya i es protegeix de la pluja amb paraigües de tots colors. Reclamen democràcia: volen expressar la seva voluntat per mitjà del vot, lliurement i pacífica. Han sortit al carrer perquè l’Estat els vol limitar aquest dret en … Continua llegint

Publicat dins de Autodeterminació | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Espanya ha decidit perdre

S’ha acabat. Espanya ha perdut l’última oportunitat de retenir Catalunya (que passava per acceptar o tolerar la consulta del 9N). Ells també han cremat les naus, però ho han fet enmig del llac. Podien haver-se acostat a la riba i … Continua llegint

Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , , | 4 comentaris

La tortuga de casa

A casa teníem una tortuga. Es diu Closca. Casa seva era una capsa de plàstic amb pinassa, un còdol, un platet per als àpats i un petit abeurador. De tant en tant la trèiem d’allí, que s’esbargís, pobrissona; però no … Continua llegint

Publicat dins de Autodeterminació | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Governar no és manar

Governar no és manar. En democràcia el poble mana i els polítics creuen. Aquell s’expressa a les urnes i aquests actuen a través de les administracions. Manar és exercir l’autoritat, que viu a les urnes. La funció de la política … Continua llegint

Publicat dins de Democràcia | Etiquetat com a , , | 3 comentaris

Viva Espanya!, un conte de Narcís Oller

Narcís Oller publicà, l’any 1897, el recull de contes Figura i paisatge (reeditat fa tres anys per Cossetània Edicions). El volum apareix en un moment de crisi de l’autor, i és reflex aquesta crisi: uns contes mantenen el trot realista … Continua llegint

Publicat dins de Narcís Oller | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari