–Estem tips que en Gargamel no ens deixi barrufar! –clama l’avi barrufet–. Ara votarem, i si surt que sí, deixarem d’estar sota la fèrula del tirà. Serem lliures i foris.
–Nooooooooo! –salta el barrufet rondinaire– No podem votar si en Gargamel no hi està d’acord.
–Ah, ¿i per què no, Iceta?
–Perquè no és legal.
–Això rai. Farem una llei i ja serà legal. Mira, zas!, ja està: llei de consultes no referendàries. I el decret, apa.
–Nooooooooo! –gisca Iceta– No pot ser, perquè aquesta llei no serveix per fer la pregunta que dieu. L’olla grossa no cap dins la xica.
–Iceta, bufó, tu devies tenir uns pares esgarriacries i el trauma encara et dura, oi?
–Nyyyyyyyyyi! Un respecte…
–Bé, bé. Tu fes la teva, que nosaltres anem passant.
–Sou uns il·lusos –s’encrespa Iceta–. A en Gargamel no se’l pot fer enfadar. Així no aneu enlloc.
(El Tribunal Gargamelial va i zasca!)
–Ho veieu? Ja us ho deia jo –fa Iceta, amb els ulls humits–. Fa més un que sap que deu que cerquen.
–Tant se val. Farem un procés participatiu i avall que fa baixada –bufa l’avi barrufet–. Així podràs votar el que voldràs, Iceta, tu igual que tots.
–Ui ui ui… Serà que no, perquè, si no hi ha cens, jo no voto. Sóc un home seriós.
–Tu el que ets és un home d’en Gargamel –li enfloca l’avi barrufet.
–Home… és que nostramo és impulsiu, però no és tan dolent com el pinten. A més, hi ha el gat, que és federalista.
–Sí, tots plegats sou tan federalistes com la cua del moix –rondina l’avi.
–Sou una colla de radicals. Si feu bondat, a la cort d’en Gargamel un dia en sortirà un que ens deixarà votar.
–¿I quan serà, això? ¿L’any d’en Quirze?
–Abans, abans…
–¿I votarem el que voldrà la majoria? –l’avi obre uns ulls com platets.
–No. Cadascú ha d’estar en el seu lloc: a can Gargamel, a manar, i els barrufets, a creure.
–Iceta…
–Què.
–Vés-te’n a esquilar pàpules!
–Mmpf! Vindrà el Tribunal Gargamelial i se us menjarà! –fa Iceta, alçurat.
–Ui, sí, mira com tremolo… –fa l’avi, sacsant la mà davant el nas d’Iceta.
–No tenir por és una falta de respecte!
UCRONIES 
Tota semblança amb els fets reals es pura coincidència
Ara Iceta ha comparat les eleccions plebiscitàries catalanes amb amb les eleccions que l’any 1933 van portar Hitler al poder. “Reductio ad Hitlerum”, se’n diu d’això, i ho practiquen les persones que, preses de desesperació, s’estimen més ofendre que argumentar. Iceta no se’n sap estar de besar el cul a en Gargamel. És el complex de l’esclau que, enamorat de l’amo, projecta l’agressivitat contra els esclaus que volen deixar de ser-ho.