Catalanofòbia visceral

Eusebi Ayensa, exdirector de l’Instituto Cervantes d’Atenes i de Frankfurt, publica avui un article imprescindible a El Periódico. Ayensa és llicenciat en filologia clàssica, doctor en filologia romànica i expert en la llengua i el món grecs. Doncs bé, aquest figuerenc va ser destituït fulminantment del seu càrrec a Frankfurt el febrer passat; els seus superiors van deixar de confiar en ell. A l’article d’avui s’entén molt bé el perquè de tot plegat.

Escriu Ayensa: “fa menys d’un any, una setmana abans de la celebració de les IX Jornades d’Intercanvi Cultural organitzades per la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, i la Societat Verdaguer, l’Instituto Cervantes d’Atenes es negà a cedir els espais prèviament convinguts i deixà prop d’una cinquantena d’intel·lectuals catalans al carrer. Per si això fos poc, les cartes de queixa enviades pels responsables d’aquelles jornades al ministre d’Exteriors i al director de l’Instituto Cervantes quedaren sense resposta. Altra explicació no trobem que no sigui la d’una visceral catalanofòbia, si no és que considerem que els dos autors sobre els quals versaven aquelles jornades, Jacint Verdaguer i Antoni Rubió i Lluch, eren sospitosos de fomentar la sedició política i el secessionisme lingüístic.”

L’article d’Ayensa no necessita comentari ni exegesi: s’explica sol, i sintetitza a la perfecció quina mena d’Estat és Espanya en relació amb Catalunya. Bo i així, val la pena notar que l’hostilitat catalanofòbica d’avui supera la que en molts casos exhibia la dictadura franquista als anys seixanta. Qui no s’adona d’això –deu dur clucales- és l’editorialista d’El Periódico, que avui mateix, ben a prop de l’article d’Ayensa, escriu: “la comissió de control [que ha de vetllar per la pulcritud de la consulta del 9N] resulta que es reuneix gairebé de forma clandestina, com si dels temps del franquisme es tractés.

Senyors d’El Periódico, és que Espanya ha tornat a la ideologia, els valors, les maneres i la repressió del franquisme. El poble català ha passat deu pantalles, el PP n’ha retrocedit dotze i vostès encara estan en la del 1978. Són cecs i anacrònics.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalanofòbia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s