Sud-àfrica, Hong Kong, Catalunya…

(Imatge unglada a vilaweb.cat)

(Imatge unglada a vilaweb.cat)

Una multitud s’apinya i es protegeix de la pluja amb paraigües de tots colors. Reclamen democràcia: volen expressar la seva voluntat per mitjà del vot, lliurement i pacífica. Han sortit al carrer perquè l’Estat els vol limitar aquest dret en nom d’unes lleis dubtoses que, amanollades per tirans, esdevenen injustes, opressives, èticament inadmissibles. ¿On és, això? ¿Hong Kong o Barcelona?

Hong Kong i Barcelona (i Mataró, Tarragona, Berga, Manresa, Girona, Arenys, Tortosa, Lleida, Sort…). A Sud-àfrica també va succeir; les multituds van fer una majoria social i aquesta majoria va guanyar: entre el 1990 i el 1996, l’aparell jurídic de l’apartheid va ser abolit. Ells i nosaltres som tot u, perquè la lluita contra la tirania és un combat universal. Massa que ho sabem. Catalunya ha crescut en lluita permanent contra el feixisme, i aquí estem, alçats, perquè l’autodeterminació és la dignitat democràtica dels pobles i perquè sabem que els nostres adversaris han perdut el tren de la història.

Sud-àfrica va derrotar l’apartheid; Hong Kong i Catalunya es mobilitzen per la democràcia. Entremig hi ha hagut revolucions taronges dissortades, perquè confrontaven amb Rússia, i revoltes al nord d’Àfrica, avortades, tenallades entre el colpisme i l’islamisme. Nosaltres tenim cartes millors. Tot i la pega històrica d’estar encaixonats entre França i Espanya, tenim el privilegi de viure en un racó de món pacificat i amb uns valors democràtics que semblen assentats. Si conquerim la nostra llibertat, ningú ens l’arrabassarà a cop de baioneta.

Mantinguem-nos, doncs, ferms i units. Cap tribunal té dret a dictar sentència contra un poble. Quan la majoria d’un país se sap atropellada, desobeir és un deure. Les urnes són l’única font legítima d’autoritat.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Autodeterminació i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s