Viva Espanya!, un conte de Narcís Oller

Figura i paisatgeNarcís Oller publicà, l’any 1897, el recull de contes Figura i paisatge (reeditat fa tres anys per Cossetània Edicions). El volum apareix en un moment de crisi de l’autor, i és reflex aquesta crisi: uns contes mantenen el trot realista i uns altres apunten ja procediments modernistes. Doncs bé, el relat que obre el recull es titula “Viva Espanya!”. Sinopsi: dos caçadors busquen refugi en una masia i assisteixen a unes escenes incomprensibles, protagonitzades per un cretí que  ximpleja davant les dones i davant l’amo de la casa, cridant adesiara «Viva Espanya!», expansió, aquesta, que provoca la hilaritat dels presents. A la fi del relat, la mestressa de la casa desvelarà el misteri.

I el misteri fa així. Uns del rap han segrestat l’amo, però, acaçats pel sometent, el deixen anar amb la condició que, allà on fos, a l’home que en acostar-se-li li digués «Viva Espanya!», havia de dar-li cinc mil duros. Dos anys després, volent treure’s l’angúnia de sobre, l’home voltava fires i mercats amb l’ànim que un dels bandits el trobés i cridés la consigna, davant la qual ell afluixaria la mosca i restaria quiti. Cosa que acaba passant. Però el malfactor resulta ser un cretí, un captaire d’aspecte deplorable que fa més pena que oi. Per complaure’l, l’home dóna ordre que aquell nyèbit tingui jaç i taula parada durant tota la vida sempre que comparegui en el mas. Un dia l’amo cau malalt, i el trinquelis, que continua freqüentant la casa, mira de fer-lo riure amb el crit d’ordre que un dia va unir els seus destins.

Aquest conte té avui un curiós aire d’actualitat. I és que, com al protagonista del conte, i des de fa tres-cents anys, cridar «Viva Espanya!» ens ha sortit molt car, als catalans. A ell li costava una tacada de cinc mil duros; a nosaltres ens costa 16.000 milions d’euros cada any (2.250 euros per català i any). És una esquilada colonial. Cada duro ens costa set pessetes.

Però és que cridar «Viva Espanya!» no ens surt car només en termes monetaris. També és foc en termes de qualitat democràtica, de respecte lingüístic, de supervivència cultural, de cohesió social, de llibertat nacional i de dignitat humana. No té solta pagar tants diners, i assumir pèrdues i dèficits de tota mena, al servei d’un Estat que ens maltracta i que té l’objectiu de destruir-nos com a país. És com resignar-te que et pengin i haver de pagar la corda, el cadafal i els honoraris del botxí. Votarem sí i sí.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Narcís Oller i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s