El Prometeu mal encadenat

Prométhée mal enchaîné (El Prometeu mal encadenat) és una novel·la d’André Gide, publicada el 1899, en què l’autor exposa la teoria d’una llibertat obstaculitzada per la consciència i els remordiments. Bartomeu Rosselló-Pòrcel la va traduir al català i el volumet fou publicat el 1937. Molt més tard, el 1982, Quaderns Crema publicà de nou aquella versió de Rosselló-Pòrcel, avui exhaurida i descatalogada. Fa un mes hi havia un exemplar d’aquella primera edició catalana a Costa Llibreter, de Vic, però ja no hi és: algú m’ha passat al davant –huumpf!

Vistos els encants, buscaré alguna reedició de l’original francès, que deu ser més trobadissa. I, mentre espero, assistiré als patiments i les peripècies del nou Prometeu encadenat, que no és altre que Artur Mas. El Prometeu arcaic va robar el foc de l’Olimp per lliurar-lo als homes, la qual transgressió va ser castigada pels déus lligant-lo a una columna i exposant l’infractor a la voracitat d’una àguila, que cada dia acudia a devorar-li les entranyes, nyam-nyam.

El cas s’assembla al que avui protagonitza Artur Mas, que ha furtat al règim la capacitat de decidir sobre Catalunya i l’ha lliurada als catalans –si més no, és el que prova de fer. Els capatassos del sanedrí ja estan clavant els claus al pilar, ja preparen les cadenes i esmolen el bec del rapaç, que està dejú i s’arbora de gana. Es pensen que el sediciós no suportarà el suplici i cedirà. Però fan el pa ros. Perquè són barroers i no en saben, i el sol de l’Olimp els encega. El Prometeu català estarà mal encadenat.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El Prometeu mal encadenat

  1. OILIVA ha dit:

    POTSER,MES QUE MAL ENCADANAT,ESTA MOLT ACOMPANYAT…PER QUASI TOT UN POBLE.
    JO,DESPRES DEL NUMERAT DEL SRO.LOPEZ DULCE,TINC PREPARAT EL “PETATE”PER ACOMPANYARLO A QUATRE CAMINS …

  2. romanidemata ha dit:

    Dos apunts;
    L’un, de com encertadament descrius amb humor la situació i el personatge
    L’altra d’elogi; d’escriptor se n’és i tu n’ets !

    (I no cal dir renecs per descriure)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s