Volem saber-ho tot

Dinar a la riera d'Arenys de Munt. Cinquè aniversari de la mare de les consultes.

Dinar a la riera d’Arenys de Munt. Cinquè aniversari de la mare de les consultes.

Ahir vam ser a Arenys de Munt, celebrant el cinquè aniversari de la primera consulta sobre la independència, la mare dels ous i de les lloques ponedores que en sortiren. Un cop entaulats, vaig reparar que la meva companya d’estovalles, a mà dreta, era exalcaldessa d’una lluïda vila empordanesa. La dona ens va explicar que havia deixat el PSC per incorporar-se a la NEC d’Ernest Maragall –quin descans!– i que ara estava en el xup-xup del nou espai (no sabem si partit) socialista i sobiranista que s’està coent a poc a poc. I de passada ens en va contar una de blava.

Ens digué que era diputada en el Parlament quan Pasqual Maragall, essent president i adreçant-se als diputats de CiU, va amollar allò de “vostès tenen un problema que es diu 3%”. Els convergents es van enfadar molt, perquè allò era una acusació molt greu que no es podia formular sense proves. I tenien raó. El 3 (o el 5)% era el secret de l’ametller… però no es podia demostrar. ¿Què havien de fer els diputats socialistes davant la flamarada del seu líder? Buscar proves (testimonis, per ser precisos).

Doncs ala, a buscar la llúdriga, vés de visitetes a cals empresaris que havien fet obra pública a càrrec de la Generalitat… i de Callosa eren els homes. Ni negaven ni afirmaven: no motaven. Si volien tenir contractes en el futur amb l’Administració, els convenia cosir-se la boca. I en aquest pacte de silenci han viscut els partits que s’han finançat il·legalment (PP, PSOE, CDC, UDC i potser algun més) durant tres dècades. L’estopa de l’un tapava el cul de l’altre i qui dia passa comissió empeny. A Catalunya, d’això en deien l’oasi –si n’eren, de pocavergonyes!

Ara això s’ha florit. S’ha acabat fer el Sardà, l’autonomisèria, la impunitat i la corrupció. Avui no trenquem només amb Espanya, sinó amb el passat roí de Catalunya, aquest temps enfosquit pels Narcís Serra, pels Pujol, pels De la Rosa, pels Fainé, pel Pont Aeri i pels lluents de Sarrià (aquestes famílies que tenien llevat posat a les dues bandes de la plaça de Sant Jaume i casaven les filles amb els tifes del PP). I ara que això s’ha acabat, cal que aquells empresaris del 3 (o del 5)% es descordin la llengua: que demanin comparèixer al Parlament i ens ho expliquin tot.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Corrupció i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s