L’enemic públic número cinc

Tota societat desenvolupa mecanismes de cohesió, entre els quals hi ha –sempre– el Papu (el saginer, les bruixes, Luter, els comunistes, Abd-el-Krim, l’Empar Moliner…). Aquest pèrfid agent que amenaça la societat pot ser extern o intern, i no sabria dir quin dels dos és més útil, perquè aquell serveix per reforçar l’exèrcit, i aquest, la policia. Modernament se’ls anomena enemics públics i sembla que hom vulgui adjudicar-los una numeració, perquè sovint i menut s’invoca el número 1; els números 2, 3 i següents no surten en els comunicats oficials perquè no volen deslluir el líder, però hi són.

No fa gaires anys, l’enemic públic número 1 era ETA, i el segon, Xavier Arzallus. Això va durar molt, fins que Al-Qaida i Josep-Lluís Carod-Rovira van arribar per desbancar-los. Avui el podi s’ha renovat i ampliat. La freqüentació dels mitjans de comunicació espanyols permet identificar fins a cinc enemics públics, tots catalans: encapçalant la classificació hi ha Artur Mas; el número 2 està adjudicat a l’Assemblea Nacional Catalana; l’escola catalana ocupa el número 3; Oriol Junqueras és el que fa 4; i ara ha sortit a la llum l’enemic públic número 5, que és un ens format per una amalgama d’escriptors, llibres i editors, coneguda amb el nom genèric de literatura catalana.

Ara com ara, el cap més visible de l’amalgama és Albert Sánchez Piñol, al qual li han prohibit de presentar Victus a l’Instituto Cervantes d’Utrecht. Però l’hidra té altres testes, formades per tots aquells escriptors que escriuen en català perquè són catalans i gosen xiuxiuar que els abelliria publicar en un mercat lingüístic normal. Espanya sempre ha vist en la literatura catalana una amenaça potencial, l’ou de la serp, un viver de traïdors, i per això la tracta amb menyspreu i hostilitat. N’hi ha prou de rellegir la correspondència entre Maragall i Unamuno, o els debats epistolars que Narcís Oller va mantenir amb Benito Pérez Galdós i Felip B. Navarro. El govern espanyol ja va fer-li la traveta a Àngel Guimerà quan el seu nom sonava com a candidat al Nobel de literatura. Ara han escomès en Sànchez Piñol. I més que vindran, si badem.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’enemic públic número cinc

  1. KRT - Ramon Carreté ha dit:

    No ens deixen votar, no ens deixen presentar llibres, posen traves a l’ensenyament en la nostra llengua, ens escanyen el finançament i les infraestructures… però ens estimen molt. Mejor unidos? No es nota…

    • jcalsapeu ha dit:

      Diuen que ens estimen però no saben què és l’amor. Diuen que junts estarem millor però els seus fets ho desmenteixen cada dia. Confonen l’obediència amb la virtut, la unitat amb l’esclavatge, i la democràcia amb la llei.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s