Espanya segons Narcís Oller

Pilar PrimPer raons laborals i ensems felices, rellegeixo Pilar Prim, de Narcís Oller –i, com passa quasi sempre, les relectures són més profitoses que les lectures. Aquesta novel·la l’havia llegida quan (d’alumne) anava a l’institut, i com que llavors no l’havia gaudida, la lectura d’ara és alhora un fet de plaer i de justícia.

Doncs bé, he retrobat un passatge que tenia completament oblidat i que ara és interessant exhumar. Perquè dóna fe de la proverbial ineficàcia de l’Administració espanyola a la primeria del segle XX, del maltractament que rebíem els catalans en forma de falta d’inversió, i de la visió que de tot plegat tenia el millor escriptor realista del país. (Context: Pilar i els seus fills Elvira i Enric viatgen en un cotxe de cavalls per la Cerdanya i travessen la frontera cap al nord.) Vegeu-ho:

“Aviat escarmentades del trontoll sofert pels caminots de la Cerdanya espanyola (abandonats, com totes les nostres coses, a la detestable acció d’una administració africana), encaminaren especialment llurs sortides per la francesa, encreuada tota de carreteres immillorables, per on el landó de la Pilar rodava, hores i hores, sense topar amb el més petit ressalt ni aixecar un sospir de pols.” (Narcís Oller, Pilar Prim, cap. III, pàg. 80, ed. Bromera, Alzira, 2011)

La veu popular diu que “els problemes dels camins els pateixen els veïns”, cosa que queda palesa en el text d’Oller. Però el de Valls va més enllà, perquè no són només els camins de Catalunya els que estan abandonats, sinó totes les nostres coses. Vet aquí que l’Estat espanyol no ha canviat gaire: aquella administració africana avui té un aire més europeu, sí, però continua actuant detestablement contra Catalunya.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Narcís Oller i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s