La Camarga 3. Cultura

1 Glanum

Glanum, a Sant Romieg de Provença

LA PETJA ROMANA

La Camarga és una àrea de romanització primerenca i pregona. L’antiga Via Domitia (el corredor mediterrani d’aleshores, que l’Imperi no planyia a les provintias) passava just al nord de Les Aupilhas, i és en aquest punt on hi havia un assentament gal que estava destinat a ser important. Això era un oppidum (‘fortificació’) dels saluvis, un poble gal d’origen celtoligur assentat a la Provença. Els primers pobladors s’hi havien establert en els segles VII i VI aC. Un déu celta, Glan, i les seves companyes, les Mares glàniques, habitaven les aigües del lloc, que eren considerades curatives i donaren nom als habitants.

2 Arc de Triomf

Arc de Triomf a Sant Romieg de Provença

Les relacions amb el món grec donaren prosperitat als glànics, que els segles II i I aC van ampliar la zona habitada i bastiren edificis d’aire hel·lenístic. Més tard, en els primers anys del regnat d’August (63 aC -14 dC), Glanum passà a ser una colònia llatina. La ciutat va créixer i es va transformar, però no va resistir la invasió germànica de l’any 260 i els habitants van fugir a una aglomeració urbana que, temps a venir, es convertirà en Sant Romieg de Provença. Glanum restà en oblit i fou coberta per la pols, i no la van trobar –casualment– fins al 1921. Avui és un jaciment arqueològic de gran interès, prop del qual es conserva un arc de triomf i un bell monument funerari, del segle II dC, coneguts amb el nom de les Antiques.

L'amfiteatre d'Arle

L’amfiteatre d’Arle. (Imatge cisada a alcaerlamedianoche.blogspot.com.)

Aqueducte prop de Fòntvielha

Aqueducte prop de Fòntvielha

Però la gran ciutat de la Camarga romana és Arle. Els monuments i edifics romans de l’antiga Arelate estan catalogats per la Unesco com a patrimoni de la humanitat, i a fe de Déu que són abundants. Hi ha l’amfiteatre, que es conserva ben sencer i s’usa per fer-hi exhibicions taurines; el teatre antic, de planta semicircular, preservat parcialment; els criptopòrtics –impressionants–, ara sota l’Ajuntament (on hi havia l’antiga plaça columnada del Fòrum); les termes de Constantí (del segle IV dC, fetes per donar gust a l’emperador, que s’estava a Arelate; la necròpoli pagana –després cristianitzada– de les  Alyscamps (‘ciutat dels morts’ en occità). A més, hi ha uns bons trossos de l’aqueducte romà que abastia Arelate d’aigua; se’n conserven en algunes rodones, però els trams més sencers són al sud de Fòntvielha (Fontvieille, a l’est d’Arles).

Els criptopòrtics, a Arle.

Els criptopòrtics, a Arle.

Així era el Forum d'Arle. A sota hi ha els criptopòrtics.

Així era el Forum d’Arle. A sota hi ha els criptopòrtics.

L’EDAT MITJANA

La Camarga, en tant que territori de Provença, viu les vicissituds de l’antic comtat medieval. El 1112, Dolça de Provença es casa a Arle amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, al qual cedeix tots els seus territoris. El fill de la parella, Berenguer Ramon I de Provença, senyoreja el país, però mor fent armes i el comtat torna a mans del seu pare. A la mort d’aquest, la seva filla, Dolça II de Provença, hereta el comtat; però Alfons I el Cast, comte de Barcelona, no hi concorda i s’apodera del país –no sense haver de sufocar els alçaments atiats a la Camarga i a Argença pels partidaris de Ramon V de Tolosa.  

Escut del comtat de Provença, a l'abadia de Montmajor.

Escut del comtat de Provença, a l’abadia de Montmajor.

Obtingut el suport dels vescomtes de Montpeller i de la Casa de Baus, els regents de Catalunya-Aragó consolidaren a la fi el domini sobre Provença. Aquest estat de coses durarà fins al 1219, quan Ramon Berenguer V de Provença esposarà amb Beatriu de Savoia i Provença deixarà de ser catalana, del Casal de Barcelona, per esdevenir francesa, de la dinastia d’Anjou.

Detall d'un mapa antic de la Provença, a l'abadia de Montmajor.

Detall d’un mapa antic de la Provença, a l’abadia de Montmajor.

Ocupada Occitània, el rei de França, Lluís IX, fundarà el 1240 la vila d’Aigas Mòrtas (Aigües-Mortes), prop del desguàs del Petit Roine, per dotar el regne d’un port inexpugnable a la Mediterrània. I, certament, la vila no va ser mai expugnada: les seves muralles –se’n conserva tot el perímetre– i la seva situació, al fons de l’estany del Rei, quasi completament encerclada per les barres de l’Espigueta, l’han preservada sempre. La torre Constança, acabada el 1248, es dreça en un dels angles de la muralla; visitar-la és immergir-se en la història del territori i en la vida del rei, que marxarà de croada i el faran sant (a més, a la torre hi ha la porta d’accés al camí de ronda dels murs).

La torre Constance, a Aigas Mòrtas.

La torre Constança, a Aigas Mòrtas.

Arle té un patrimoni romànic important: l’església de Sant Tròfim (amb l’escultura del judici final a la porta) i els dos claustres annexos. Prop de la ciutat, és de visita obligada l’abadia de Montmajor, que a la fi del segle XIII esdevingué el cap i casal d’una xarxa de cinquanta-sis priorats; durant la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) l’abadia es va fortificar. A l’oest, Sant Gile té força interès: en el nucli antic hi ha l’església, del s. XII –a dins s’hi pot veure una reproducció de la Mare de Déu de Núria–; també hi ha la cripta, que conté la tomba de sant Gil, i una casa-museu que mostra escultures de l’antiga abadia i einam de pagès.

L'abadia de Montmajor (s. X)

L’abadia de Montmajor (s. X)

Una Mare de Déu de Núria a l'església de Sant Gile.

Una Mare de Déu de Núria a l’església de Sant Gile

586

Full explicatiu al costat de la imatge de la Mare de Déu de Núria

VINCENT VAN GOGH

El 1888, dos anys després d’instal·lar-se a París, Van Gogh pren els tapins cap a Arle, on s’estarà poc més d’un any. El pintor, fascinat per la llum del sud i per la intensitat de colors que observa, esmola el seu talent com a colorista. Una febre creativa el posseeix: estant a Arle produeix prop de dos-cents quadres, cent dibuixos i aquarel·les, i escriu més de dues-centes cartes. Van Gogh viu el zenit de la seva carrera artística. Bona part d’aquestes obres es poden admirar a la Fondation Vincent Van Gogh, a Arle. A Sant Romieg es pot visitar l’hospital en què el pintor va estar ingressat el 1889, on va pintar jardins i vistes de la finestra estant, a la seva habitació.

(Imatge pispada a glyptoteket.com)

(Imatge pispada a glyptoteket.com)

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Estiu i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s