Les subvencions ominoses segons Albert Rivera

Fa una mandra immensa retopar les falsedats que el bàndol unionista prodiga contra el catalanisme. Perquè n’amollen més que un ase pets. Però ho hem de fer, perquè una mentida sense rèplica passa com si fos veritat. Val la pena tornar-s’hi, sobretot, quan la injúria posa en evidència qui l’ensaliva.

Aquest migdia he sentit Albert Rivera, a la tele, que enfilava la seva lletania habitual contra les urnes; deia que, si tenim votera, anem a votar a la seu de la subvencionada Òmnium Cultural. Passa que Òmnium va deixar de rebre subvencions quan es va implicar en el procés d’independència. Abans sí que rebia algunes ajudes, destinades a organitzar cursos de català i seminaris de literatura, la Nit de Santa Llúcia, les activitats al voltant de Sant Jordi i Sant Joan, amb la Flama del Canigó, i de coneixença i difusió del patrimoni cultural del país, i els anys Espriu, Villangómez i Vinyoli, et caetera. Fa un parell d’anys que tot això surt de la butxaca dels socis.

¿Com és que l’il·lustre diputat posa el crit al cel per unes subvencions que no existeixen? Deu ser ressentiment retroactiu. Però ¿ressentiment per què? ¿Tan greu és ajudar la cultura catalana? ¿És infame voler preservar una cultura minoritzada? ¿Les cultures petites s’han de desemparar, i en canvi les grosses es poden inflar com calàpets amb diners públics?

¿Per què li couen tant aquestes subvencions (que són aigua passada) i en canvi no té res a dir dels 150.840 euros que els darrers tres anys ha rebut la Fundación Francisco Franco, i més que en rebrà? (uns diners aportats pel Ministerio de Educación y Ciencia, o sia per tots nosaltres). ¿Quina mena de mentalitat veu un ultratge en l’ajut a la cultura catalana i en canvi troba normal que es regalin diners públics a una entitat que exalta la dictadura franquista i fa apologia del dictador? La resposta és com donar palla a la mula: una mentalitat catalanofòbica i d’ultradreta.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Nacionalisme espanyol. Catalanofòbia. Eliminacionisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s