Les grues volen fent la V

grues1

Les grues (Grus cinerea) viatgen acollades, volant sempre a gran altura i formant una be baixa, el vèrtex de la qual va davant. De tant en tant la grua que va darrere passa davant de totes, i així successivament. És un exemple de bona organització.

grues2

Les grues passen dues vegades per Catalunya: pel novembre o per l’abril o el maig. A l’hivern van de NE o SO, i a l’estiu al contrari, de SO a NE. Els nostres pagesos es guiaven del pas de les grues per al conreu dels camps. D’aquí aquests adagis:

grues3

Quan la grua se’n va a gruar [novembre], pagès, posa’t a sembrar.
I quan torna de gruar [maig], pagès posa’t a eixarcolar (o a cavar).
(Costa de Llevant, el Maresme i la Selva marítima.)

grues5

Quan la grua va a ponent,
pagès sembra el teu forment;
quan la grua va a llevant,
pagès, cava amb afany.
(el Vallès)

grues6

Quan la grua va a castanyar,
agafa l’aparell i posa’t a sembrar;
quan la grua ve de castanyar,
agafa el podall i vés-te’n a podar.
(Borrassà, Alt Empordà)

grues7

Coromines diu que de grua sembla derivat el verb gruar (fer gruar ‘ensenyar una cosa i no donar-la fins que s’ha fet desitjar molt’ [Lab. 1839]). El de Pineda no ho diu pas, però una possible explicació semàntica del cas és que, essent la carn de grua molt apreciada pels caçadors, i essent aquest volàtil tan car de veure i difícil d’abatre, d’esperar una cosa desitjada amb deler se n’acabà dient fer gruar. Com nosaltres, que gruem la independència i n’hi ha que ens la volen fer gruar.

[Font dels dos primers paràgrafs i dels adagis: Cels Gomis Mestre, Zoologia popular catalana (1910), Edicions Sidillà, La Bisbal d’Empordà, 2014.]

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les grues volen fent la V

  1. romanidemata ha dit:

    ets un pou de ciència !!😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s