Dues “tares” del poble català

Josep M. de Sagarra (1945): “La rebel·lió i l’anarquisme són dues tares consubstancials amb el teixit muscular del nostre poble, molt ric en lirismes però molt pobre en eficàcies”.

Girem-ho, doncs. Que la rebel·lió sigui fecunda. Que la pulsió llibertària esdevingui radicalitat democràtica. Siguem parcs en lirismes i rics en eficàcies. Que les “tares” d’ahir siguin avui fonts de creativitat política, de justícia social i de llibertat nacional. Que l’ètica torni a significar alguna cosa.

PD: Onze persones que menyspreen urnes i parlaments no prevalen sobre tot un poble. Un reduït nombre de persones (els jutges del TC) que creen un problema i no ho admeten, ni se’n penedeixen, ni rectifiquen, no tenen autoritat per intervenir en la resolució del problema. L’autoritat no ve del cel, ni de la llei, sinó de la gent; i el poble català els l’ha retirada. Per cap vent del món no posarem a les seves mans el nostre dret a decidir.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Josep M. de Sagarra i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Dues “tares” del poble català

  1. romanidemata ha dit:

    la sobirania pertany al poble, la sobirania no pertany als tribunals, la sobirania no pertany al govern…
    doncs això !!
    (escoltat a a la ràdio i dit per un lider en àrab, fa 3 dies)

  2. jcalsapeu ha dit:

    Tot ve de no reconèixer Catalunya com a nació. Si som nació, som subjecte polític, un “demos” que exerceix el sufragi universal per mitjà del vot, amb el qual delimita drets (eixampla aquest, restringeix aquell) i crea llibertats si vol. Sobiranament. I aquest moment, en què tothom qui vol vota, és l’acte de màxima autoritat democràtica d’un país.

  3. Pons ha dit:

    El dia que me’ls trobi pel carrer aquests del TC parlaré amb ells

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s