Una biblioteca occitana a Pals

Diumenge vam fer una incursió singular. Vam visitar la biblioteca que Joan Cardona i Francesca Rossich tenen al seu mas de Pals. Una biblioteca d’uns trenta mil volums, dos mil dels quals en occità, cosa que la converteix en el fons bibliogràfic més important de Catalunya en llengua d’oc. Cardona havia començat a aplegar llibre català ça enrere, quan la llengua anava de mal borràs i tot apuntava a l’extinció; quan l’edició en català va prendre el vol i la situació de la llengua millorà, Cardona centrà els seus esforços a ajudar l’edició en llengua occitana.

Entre xopines i topetes, aquesta biblioteca s’ha convertit en un santuari del bo i millor de l’edició catalana i occitana. Sóc incapaç de descriure l’emoció que he sentit en tenir a les mans un exemplar de la Gramàtica i apologia de la llengua catalana de Josep Pau Ballot, del 1814; o una novel·la de Chesterton en traducció de Marià Manent, publicada per Catalònia el 1929; o les obres científiques de Rafael Patxot; o les edicions facsímils de tota l’obra de Frederic Mistral. Un lloc on passar les estones d’absoluta felicitat que Sagarra experimentava a la biblioteca del seu pare.

La biblioteca dels Cardona-Rossich es nodreix sobretot de llibre català caçat durant anys i afanys a llibreries de vell, i mostra el renaixement d’una llengua, d’una literatura i d’un país. La potència cultural de Catalunya és perfectament visible a les lleixes de diverses sales. Un assisteix a l’espectacle d’un país que es retroba a si mateix i s’aboca al coneixement de la pròpia història, es reconcilia amb la llengua i s’encomana a la cultura, a la ciència, a la literatura, a l’art. En aquests prestatges desfila un país imparable –bé, parable només (i momentàniament) declarant-li la guerra i sotmetent-lo a genocidi cultural per via de dictadura.

Però hem sobreviscut a la ignomínia del franquisme; fins i tot hem resistit la llarga farsa del postfranquisme. Ara, les postades del mas de Pals estan cridades a acollir les millors pàgines de la història contemporània de Catalunya.

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Joan Cardona, Occità i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s