De L’Esquella de la Torratxa

Magnífica la feina de recuperació de la memòria de la premsa satírica catalana del tombant dels segles XIX i XX que està fent Jaume Capdevila. Després del volum dedicat al Cu-cut, no fa gaire ha aparegut el de L’Esquella de la Torratxa (1879-1939). L’Esquella va reflectir amb gràcia i precisió el batec de la societat catalana al llarg de seixanta anys; els millors dibuixants i bona part dels escriptors catalans de l’època hi van deixar la seva empremta. La ironia, l’acidesa, el coent, la irreverència, el broll jocós de la dignitat… el bo i millor de l’humor català pren cos a les pàgines de L’Esquella. Hi ha pàgines que són veritables deus d’inspiració de cara a l’11S i al 9N. Us en mostraré tres, jas:

A la ratlla partionera. El català diu: "-No'l feu venir per força, pobret!... No veieu que per a ell i per a vós s'han acabat les garrofes!..."

En aquesta vinyeta, just a la frontera de l’Ebre un català es troba amb el quixotesc personatge de Don Clodoaldo, representació simbòlica de la intransigència centralista de Madrid que, com sempre, pretenia fer passar els catalans per l’embut.

Visca la llibertat de Catalunya

Coberta del número de 4 de maig de 1923. Picarol (l’eivissenc Josep Costa i Ferrer) hi presenta una caricatura d’Antoni Rovira i Virgili, aixecant una senyera amb la inscripció “Visca la llibertat de Catalunya”. Al peu de la il·lustració hi diu: “–Amb acta o sense acta, la victòria és nostra!”.

votar sí el 1931

Contraportada del número de 7 d’agost de 1931, en què Xirinius (Jaume Juez) personifica Catalunya en una jove envoltada de vots amb el SÍ, que fan desbordar una urna, i que exclama: “-He guanyat la partida!”. El dibuixant hi diu la seva: Vots són “trumfos”. El 2 d’agost havia tingut lloc el referèndum que aprovava l’Estatut de Núria, en què participà al voltant d’un 75% del cos electoral i que obtingué un 99% de vots a favor.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Història i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s