Que en fa, de sol, a Tarragona!

(Imatge pispada a sepa.es)

(Imatge pispada a sepa.es)

Els nacionalistes espanyols de Societat Civil Catalana han fet saber que l’11 de setembre faran un esclafit a Tarragona. Com que es veuen venir que no seran gaires, diuen que “l’objectiu no és fer un acte multitudinari”. Es veu que volen fer una mena d’homenatge a la senyera, profanada pels pèrfíds separates, que l’hem embrutat amb una estrella. Una profunditat de discurs que impressiona.

Bé, el cas és que trobo que el lloc està molt ben triat. M’explico. Quan un ha vist o comprès un engany que li paren i es troba preparat per refusar-lo, amolla l’exclamació següent: Que en fa, de sol, a Tarragona!, volent dir que no l’agafaran amb un ham de mitja mosca. La dita té origen en la creença que Tarragona està afavorida per una gràcia especial del sol, que allí brilla millor que en cap altre lloc del món i que té unes virtuts remeieres que fins guareix els mals més dolents amb sols posar-se sota els seus raigs amorosos. Naturalment, això només s’ho creien els llanuts, i la falòrnia ha passat als annals de la curtor i de la paremiologia.

Aquesta mateixa frase va canviar de forma per comunicar un significat nou, vet-la aquí: A Tarragona, que hi fa bon sol! Això es diu quan un es vol treure del davant algú que és impertinent i que desitgem allunyar… però servidor me’n guardaré com de caure d’aplicar-ho a la gent de Societat Civil Catalana. Perquè no els vull pas lluny, ans al contrari: els vull molt a prop, just davant o darrere meu, fent cua per votar; i a les meses, comptant vots.

 

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme espanyol, Paremiologia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s