El talp gegant de Sibèria

(Imatge afaitada, amb perdó, a naciodigital.cat)

(Imatge afaitada, amb perdó, a naciodigital.cat)

No us cregueu res del que conten sobre el forat de Sibèria que han trobat suara. Ni pets, ni bufes, ni bòlits que cauen, ni pebres al caliu. Tot és dir per dir, nesples i coverbos. Ja us el diré jo, el tuàutem. L’orifici no és sinó una talpera. Sí, el cau d’un talp que el campanar de Reus just li arribaria al turmell.

Antanyasses, quan els titans van fer qüec, els dinosaures es van fer els amos de l’auca. Els mamífers van quedar muts i espantats, com el blat de l’any tretze, i es van fer petits per passar desapercebuts i salvar la pell. Tots menys un: en compte d’encongir-se, el talp siberià es va fer gros per plantar cara als monstres d’escata. La bèstia es va convertir en una muntanya peluda que feia feredat, menjava carn crua i no acabava mai la gana; i com que els mamífers d’aleshores tenien poc tall, caçava dinosaures, i un bon tip que se’n feia. El talp siberià es menjava el llevant i el ponent, no es donava raó a les barres. Era un depredador temible.

N’hi havia poques, d’aquelles bestiasses, perquè una població nombrosa hauria fet net dels entrecots reptilians que campaven pels rodals. Els talps cretàcics tenien un bon parell d’ulls i s’hi veien prou; caçaven de nits dormien de dia, i a l’hivern feien una llarga migdiada dins el seu cau (que era enorme, esclar). L’orifici que han trobat a Sibèria és l’únic que ha arribat buit fins a nosaltres –els altres s’han anat omplint de sediments i se n’ha perdut la traça.

Quan el malastre va colpir els dinosaures, va venir la gana. No hi havia manera d’omplir les panxes d’aquells colossos de pèl i urpa. Per sobreviure es van haver de fer petits i es van convertir en talps tal com els coneixem avui. Bé, ben bé com avui no, perquè aquelles feristeles no tenien cua i això les amoïnava una cosa de no dir.

Vet aquí que un dia el talp va dir ja n’hi ha prou d’aquest color, vull una cua com tothom. Així que va proposar al galipau de fer barata: aquest li donaria la cua i l’excavador li daria els ulls. El batraci va acceptar, i és per això que d’ençà d’aleshores els gripaus són escuats i tenen els ulls molt grossos, i els talps tenen una senyora cua però no s’hi veuen.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Facècies, Lleures i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El talp gegant de Sibèria

  1. romanidemata ha dit:

    vés per on, qui ho hauria dit !!

    (m’agraden aquest contes d’estiu, molt imaginatius)

    • jcalsapeu ha dit:

      Gràcies, Joan. Emperò, el conte no és tan imaginatiu com sembla. L’últim paràgraf versiona una contalla que Cels Gomis que recollir a finals del segle XIX a La Gironda; està publicada a “Zoologia popular catalana”, del mateix Gomis, que es va publicar el 1910 i que ara acaba de reeditar l’editorial Sidillà. És una delícia de llibre.

  2. For the reason that the admin of this website is working,
    no hesitation very soon it will be well-known, due to its quality contents.

  3. Pons ha dit:

    Doncs la veritat es que he sentit teories igual de disparatades dites en serio sobre el forat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s