Infanteses

(Imatge rapissada a spookywormy.deviantart.com)

(Imatge rapissada a spookywormy.deviantart.com)

Quan jo era un nen no hi havia parcs infantils –en els pobles, vull dir. Perquè jo era un nen de poble. Jugàvem a l’hort, a la cort, al carrer i al bosc. A l’hort hi havia els safarejos, on fèiem batalles navals, i un bé de Déu de bestioles menudes que feien d’exèrcit enemic; i arbres per enfilar-nos-hi i engiponar gronxadors. La cort era del matxo, però quan l’animal va morir la mare hi va posar conills, i quan es va cansar dels conills ens hi vam posar nosaltres, i en vam fer el nostre cuartel general –ho dèiem així, en castellà, perquè és com parlaven els nostres herois a les pel·lícules (el català no servia perquè no feia heroic).

El carrer no estava asfaltat i quan plovia fèiem pastetes amb la sorra, i murades de fang que els cotxes havien d’esbucar i s’embrutaven els morros; i quan no plovia jugàvem al bòlit o xutàvem pilotes. Davant de casa hi havia la panificadora i ens abellia esmunyir-nos-hi d’amagat i cisar les avellanes dels arbres que hi havia enllà de l’obrador; allí desafiàvem l’ordre dels adults i descordàvem l’instint de transgressió.

El bosc era l’àmbit de llibertat màxima. Allà no arribaven els crits de la mare incitant al berenar, ni l’esbronc de les veïnes, ni les flastomies dels anants i vinents. Els animalons del bosc no ens posaven límits i les cabanes que fèiem eren espais de sobirania, petits temples secrets de l’acràcia infantil. Sovint tornàvem a casa esgarrinxats o amb els pantalons estripats, i ens era igual, perquè Penèlope feia rajar l’aigua oxigenada i apedaçava els estrips i l’endemà els petits Ulisses estàvem a punt per a una nova aventura.

Ara faig de pare i assisteixo a la infantesa de les meves filles. Elles no tenen cort, ni hort, ni bosc, ni carrers, ni espai de transgressió; tenen parcs infantils, el pati de l’escola, el cau i les cases de les amigues (on de vegades viuen l’aventura de passar-hi la nit). El salt generacional és enorme. Les nostres infanteses s’assemblen com un ou i una castanya. Fora la tele, la meva minyonia no es distingia de la dels infants del segle XIX; en canvi, per a les meves filles el segle XX és com el Neolític. Per sort, elles no tenen –no poden tenir– sentiment de pèrdua. Sóc jo, que respiro un aire de tristesa quan porto les menudes al parc. La memòria, que és una mala bua.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Infantesa i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Infanteses

  1. Pons ha dit:

    Com a mínim els parc infantils no son tan perillosos com el bosc salvatge. Es això el que voleu els pares, no? Seguretat. O també voleu que els nens juguin lliures? Es que ho voleu tot…

    • jcalsapeu ha dit:

      Home, tot tot, no ho vull. Però sí que m’agradaria que les meves filles juguessin amb la llibertat que jugàvem nosaltres: en el bosc no hi hi havia cap perill greu i anàvem a lloure; ara que vivim a Mataró, no podem deixar les nenes soles pel carrer perquè cada cotxe és un assassí en potència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s