La dignitat atropellada

El decret que obliga la Generalitat a assumir el cost d’escolaritzar alumnes en castellà en escoles privades és un atropellament triple. Atropella l’autogovern, atropella el català i, sobretot, atropella la dignitat dels catalans. Justificaré la cursiva. D’atacs a l’autogovern n’hem patit i en patim molts, i no ha passat res. D’atacs al català n’hem patit i en patim molts, i no ha passat res.

El que és (relativament) nou és l’arcabussada a la dignitat. El decret que avui ha aprovat el Consejo de Ministros, sota l’advocació de sant Wert, és tan feridor, la voluntat d’humiliar és tan manifesta, l’hostilitat que expressa és tan roent, la mentalitat que l’inspira és tan anticatalana, que envesteix amb tenalles la més sensible de les fibres, la dignitat, i ens expulsa. Escopir contra el cor de la gent no sembla la manera millor de reconciliar-s’hi.

El decret d’avui és l’expressió d’una hostilitat estúpida, perquè excita la desafecció, destrueix pontons –si és que en quedava cap–, estimula la resistència dels catalans, reforça la causa del sobiranisme i debilita les posicions del dependentisme; és estúpida perquè és gratuïta, improcedent i contraproduent per a l’unionisme, perquè mostra què ens espera si ens quedem sota Espanya; perquè és la reacció de qui, havent renunciat a convèncer, renuncia també a vèncer i es consola engronsant la cua davant els seus incondicionals.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Colonialisme, Educació, Imperialisme, Llengua i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s