Independència per expulsió

Cataconya. La via ridiculista d’accés a la independència és el títol de l’assaig que David Duran va publicar el 1996 a La Magrana. Rient rient, l’autor plantejava una estratègia que havia de desembocar en l’expulsió de Catalunya del Regne d’Espanya. Un pla que consistia a fer el ridícul en nom d’ells: desenes de cèl·lules s’escamparien pels Països Catalans fent l’indiot a càrrec del nacionalisme espanyol; els activistes en farien de l’alçada d’un campanar i deixarien Espanya com un pedaç brut davant el món, forçant l’Estat a concedir-nos la llibertat per la via del cansament i el desgast. Hilarant, sí.

Però la tesi de Duran ha triomfat en certa manera: la profecia ridiculista s’ha consumat i l’expulsió també. La sentència del Tribunal Constitucional, del 2010, contra l’Estatut, deixava Catalunya fora del projecte espanyol; aquells magistrats ens van dir que Catalunya no hi cap, a la Constitució i per tant a Espanya. Ens han expulsat i aquí estem, fora del règim i amb les maletes fetes.

En canvi, això del ridícul ha anat just al contrari de com ho havia pensat David Duran. Qui l’ha acabat fent han estat ells, no pas nosaltres. Espanya s’ha desprestigiat sola, sense que els catalans hi haguem d’intervenir. L’ensorrament del sistema bancari espanyol ha estat ridícul; la cacera reial d’elefants, deixa-la anar; i els casos Urdangarín i Bárcenas i el dels ERO d’Andalusia; i les autopistes buides, els AVEs ruïnosos i les goteres en el túnel que forada la botifarra cantàbrica; i les pressions espanyoles perquè Obama i tot quisqui parlin contra el procés de Catalunya. Ridícul i grotesc, l’esperpent. La marca Espanya, pel fang.

No marxem: ens expulsen. Un Estat ridícul ens fa fora –quin descans!

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s