La tercera via és la independència

Imatge cisada a productesdelaterra.cat

Imatge cisada a productesdelaterra.cat

Totes les ideologies tenen un valor Alfa, aquella idea suprema que és talment el centre de la brúixola. Un artefacte polític es pot orientar circumstancialment cap al sud o cap al nord, cap a l’est o cap a l’oest, però el centre de la cosa no es mou, perquè és l’eix al voltant del qual gira l’agulla. Doncs bé, el valor Alfa de l’espanyolisme no és la unitat d’Espanya, sinó el supremacisme castellà.

Per a l’espanyolisme, allò important de debò és que la llengua, la cultura, la mentalitat i la cosmovisió castellanes siguin dominants a tot el territori de l’Estat. El que l’espanyolisme no pot pair de cap de les maneres és l’Espanya plurinacional i igualitària. Si els espanyolistes haguessin de triar entre una Catalunya espanyola amb el català com a única llengua oficial i la secessió, triarien aquesta, no ho dubtéssiu pas. La independència de Catalunya és un mal menor per a ells i un descans per a tots.

L’espanyolisme mai no ha admès que els catalans tinguem un lloc en el món en el qual puguem refer lliurement el nostre edifici nacional. Quan semblava que ho admetia, feia trampa –és allò que diu Jordi Carbonell: Espanya no pacta, fa treves. I ara que sembla que ho haurien de repensar i fer autocrítica, s’hi posen de cul –sentir dir a Joaquim Coll que “amb Espanya ens ha anat bé” és catatònic . En comptes de reformar Espanya perquè els catalans hi capiguem, inflen la vena supremacista (Ciudadanos, UPyD, Societat Civil Catalana…) i ens ensenyen el cinturó.

L’espanyolisme és un nacionalisme lingüístic excloent i per això no ens hi hem entès mai, i ara som on som. Espanya ha pogut retenir els catalans de dues maneres: amb respecte nacional i democràcia sociolingüística (com Suïssa i Bèlgica), o a ran i bela, sotmetent i reprimint. La primera opció no l’han considerada mai i la segona no ha funcionat. Només resta la via d’enmig: la independència.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s