El tren de la bruixa

Imatge

L’altre dia hi havia fira i vaig pujar amb la pubilla al tren de la bruixa. L’escenografia era la que segueix. Dues boques de túnel (la d’entrar i la de sortir), i entremig, tres dibuixos pintats i decorats amb bombetes de colors; el de l’esquerra representa una bruixa amb una tarota enorme enmig de la cara, un esplet de berrugues amb pèls negres i un somriure malèvol a la boca; a la dreta, un bruixot ombrívol i contrafet, tot ell una ganyota, lleig com un gat borni; enmig, una vestal que ho du tot a vendre, dotada amb un parell de quetentingues molsudes i dos pernils rosats, abrigada just amb una serp que li fa de xal i bada un pam de boca i mostra uns ullals que semblen ganivets. Dins la cova hi ha un esquelet que remena l’ossada quan passem dins els vagons.

Els oficiants són un parell de trinxeraires amb el rostre cobert amb una carota que els enlletgeix (un d’ells sosté un puro de pega en els llavis). Tots dos corren, salten i fan manotades davant el respectable. L’un branda un ram d’escombra, amb el qual ens venta clatellots inofensius; l’altre va armat amb un poal i una metralleta d’aigua i ens ruixa amb traïdoria, sense que ens puguem defensar del bergant. Tot són crits i rialles i ningú no dóna senyals de tenir por.

Us ho conto perquè l’exèrcit espanyol ha assajat fa poc una resposta militar a una rebel·lió secessionista. Les maniobres s’han fet al Bàltic i l’hipotètic conflicte consistia en un alçament prorús en una república imaginària de l’est. A més, avui un diputat del PP ens ha amenaçat amb un esclat de violència a Catalunya. I de seguida m’ha vingut al cap el tren de la bruixa, ves.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en El procés i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a El tren de la bruixa

  1. Clidice ha dit:

    Sí, també hi ha trinxeraires … a desdir 😦

    (malgrat que no ens caldria haver de tolerar els foranis, que a casa en gaudim a betzef)

  2. romanidemata ha dit:

    fantàstic.
    Una escena convincent !
    de fireta…

  3. Salvador Macip ha dit:

    Quin clàssic, el tren de la bruixa. A les fires i a l’arena política…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s