Christopher Morley: tot el que et fa sentir petit és bo

Imatge La llibreria ambulant és la primera novel·la del nord-americà Christopher Morley (Pennsilvània, 1890 – Long Island, 1957). Més que una novel·la, sembla un conte llarg. Publicada el 1917, dos anys després va aparèixer La llibreria encantada, un relat que n’era la continuació. Doncs bé, aquella novel·leta de Morley ha fet cap a nosaltres fa ben poc, primer en castellà (ed. Periférica, 2012) i suara en català (El cercle de Viena, 2014). És la que acabo de llegir –la traducció de Dolors Udina és esplèndida– i no me’n sé estar de redactar aquesta breu acció de gràcies. Si li claveu queixalada, n’obtindreu un gran plaer. Per fer boca, he triat un fragment que m’agrada especialment. Vet-lo aquí:

“Em sembla que llegir un bon llibre et fa tornar modest. Quan veus la lucidesa meravellosa amb què un gran llibre et mostra la naturalesa humana, el més normal és que et sentis petit: com mirar el Carro Gran en una nit clara o veure sortir el sol d’hivern quan vas a aplegar els ous a primera hora. I tot el que et fa sentir petit és bo.”

No hi puc estar més d’acord. La literatura alimenta però no infla ni engreixa, ensenya a ser allò que som: petits, xirlis-mirlis. Els bons llibres són una escola d’humilitat i els autors de les bones novel·les són mestres que posen el lector al seu lloc, al rodal que escau a un nyicris espiritual que s’embadaleix, com el Fèlix lul·lià del Llibre de meravelles, davant els grumolls estranys de l’univers.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Christopher Morley i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s