¿Què passaria si el 9N no hi hagués consulta?

Si el 9 de novembre el Govern espanyol aconseguís impedir la consulta a Catalunya, l’infern s’instal·laria entre nosaltres (però les flames cremarien també el país del costat). Catalunya i Espanya es perdrien, de manera clamorosa i definitiva, el poc respecte que encara es menen. Moltes famílies catalanes –llavors sí– es farien estopa i les anades a terres d’Espanya per visitar la família s’interromprien.

L’amargor, el mal humor, la indignació organitzada, la desobediència deguda, serien el nostre pa de cada dia. Milers de persones deixarien de parlar-se i fins de saludar-se, milanta projectes de tota mena passarien Bòria avall perquè les males relacions els farien inviables i l’economia s’encomanaria a sant Baldiri. Les cares de vinagre, la irritació sorda, les llenderades de la fel contaminarien les oficines, els restaurants, els estadis, els passadissos dels hospitals…

El pes insuportable de tanta humiliació, el sentiment de vexació, la sentor inquisitorial del vell règim, congriarien una atmosfera irrespirable, farien un país invivible, impracticable, intolerable, i l’única vàlvula d’escapament de tanta pressió inassumible fóra una ràpida convocatòria d’eleccions (plebiscitàries) o una declaració d’independència.

 

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Autodeterminació, El procés, Independència i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a ¿Què passaria si el 9N no hi hagués consulta?

  1. romanidemata ha dit:

    i encara ets molt generòs, el foc i les flames serien inevitables, una tardor molt calenta !
    Les reaccions de les persones és imprevisible, quan els han rasurat en sec.
    Sense feina, sense sou, retallats en els serveis, bàsics, sanitat i educació, sense poder portar alguna cosa a la boca dels seus infants.
    Sense caritat reclamant als déus, sen se pietat per obtenir justícia social.
    Causa de l’espoli, ecoòmic de l’estat, que ens roba, a tots.
    … i l’interdicció de normalitació de l’expresió. La llengua.
    Pou, patapum, boum , boum !!

    • jcalsapeu ha dit:

      Joan, evidentment, no tinc cap bola de veure el futur. Per això em limito a fer una diguem-ne “descripció d’ambient”, un escenari que, si no hi ha consulta, es perfila amb molta claredat.

      Ara, els fets concrets són imprevisibles. Si finalment no hi ha urnes en els col·legiss electorals, segurament els avalotadors habituals sortiran al carrer a practicar el seu esport preferit: cremar contenidors i apedregar mossos d’esquadra. Hi haurà la “violència escenogràfica” que ja coneixem i la premsa unionista magnificarà aquests episodis, com sempre. En aquest punt, no crec que hi hagi res de nou sota el sol..

      Els catalans compromesos amb el procés (que som la gran majoria) haurem de ser molt curosos per no caure en provocacions. Per molt grossa que la facin, no alçarem la mà contra ningú. El nostre comportament serà igual de pacífic com és ara. Si cap brètol fa un atzagaiada, ens en farem enfora com si d’un empestat es tractés.

      Si l’Estat impedeix la consulta -cosa que em sembla inconcebible-, tal cosa serà un cop d’estat. Però davant d’això no armarem milícies revolucionàries, com el juliol del 36, sinó que respondrem amb vots (igualment revolucionaris, o més). Vots en el Parlament i vots a les seus electorals. Perquè votarem. Ells prohibiran tot el que voldran, però nosaltres votarem.

  2. Ferran López ha dit:

    Francament, no entenc que auguris trencament social entre patriotes i botiflero-colons si no es fa el referèndum. Si no passa ara, per què hauria de passar llavors? Té prou massa crítica, l’espanyolisme, per a provocar tant de trencament social?

    • jcalsapeu ha dit:

      Bon dia, Ferran. Potser sí que tens raó i m’he passat. Tanta sort sigui així. El que veig venir és que creixerà la mala maror en moltes entitats en què coincidim independentistes i dependentistes, i que alguns projectes que ara hi ha in mente no tiraran endavant per manca de “feeling”. Però jo no en diria trencament, d’això -no hem de dramatitzar-, sinó tràngol passatger.

      Penso que, si no hi ha consulta, això s’intensificarà, perquè jo estic acostumat a viure, riure, treballar i conviure amb persones que pensen diferent que jo… però no paeixo que no em deixin votar. I això que em passa a mi, li deu passar a molta gent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s